Entrevista a Mar Roig, fotògrafa i dissenyadora gràfica

Mar Roig és un dels personatges clau en la història de Montana Colors. La seva feina a l'empresa es remunta als inicis d'aquesta aventura, i el seu paper ha anat mutant amb el pas dels anys. A través d'un grapat de preguntes veurem com l'evolució d'un projecte empresarial pot tenir el reflex en l'evolució personal d'un individu. Però també coneixerem el perquè d'alguns dels valors humans que regeixen el funcionament de Montana Colors.

Ets de les persones que porta més temps treballant amb Montana Colors. Quines funcions has tingut durant aquest temps?

Al principi de la història de Montana Colors, em dedicava a fer tots els treballs gràfics i, fora del que jo considerava feina, fèiem els primers viatges internacionals on ajudava amb l'idioma, organitzava els primers esdeveniments interns, dissenyava els diferents espais de la empresa, els estands a les fires… també dissenyava la roba, la interna i la que venem. Avui ja som un equip els encarregats de dissenyar-la… molt millor, és clar. De mica en mica vaig començar a fer fotos de les instal·lacions de la fàbrica, dels festivals, dels productes… i aquí m'he quedat.

Molta gent no sap que ets, entre altres coses, responsable del disseny del logotip de Montana que anomenem “La Bola”. En què s'inspira? Què representa per a tu?

El significat de la bola és simple: “colors” i “món”. En Jordi em va comentar que necessitava un logotip que emmarqués aquestes idees, i llavors vaig pensar en diverses formes orgàniques, de colors, que juntes fessin una forma el més rodona possible. Encara que no vaig tenir gaire temps per desenvolupar-lo, doncs era una mica urgent. Després de diversos esbossos, proves… va sortir el logo, el qual ha canviat força des de llavors, sobretot els colors.

Molts escriptors de graffitis han arribat a tatuar-se aquest logotip. Quina sensació et produeix aquest fenomen?

Doncs al principi, quan vaig veure algun cas, em va sorprendre, és clar. Ara, ho veig com una “marca de passió”, de sentir una cosa molt profunda pel graffiti. Evidentment una mica d'orgull personal hi ha, però el significat per a mi és un altre. Darrere de cada logo i tattoo hi ha una història… algunes que m'han arribat són, com a mínim, poderoses, motivadores… parlen sobre canvi, sobre passió…

Actualment t'encarregues de molts projectes de fotografia de Montana Colors. D'on vénen les referències? Quin tipus de fotografia t'agrada més?

Tal i com comentava, vaig començar a fer fotos per a Montana Colors perquè hi havia aquesta necessitat (catàlegs, presentacions…) i a mi m'agradava la fotografia. No vaig estudiar fotografia, però sí que he fet cursos i, més tard, formacions específiques sobre fotografia de producte, que és el que més faig. En el meu cas, si he de dir quina fotografia m'agrada, m'agraden totes, des d'una publicitària, el fotoperiodisme, la urbana, el paisatge o d'acció… Evidentment, m'inclino més per la fotografia de la natura, que és l'espai on m'hi sento més còmode. Si he de posar noms, potser et diria els que segueixo últimament, Vicent Munier, Jimmy Chin, Marina Cano, Paul Nicken… i Martha Cooper, incondicional al seu moment.

Als primers anys, combinaves les teves tasques amb altres treballs com a instructora d'esquí. En quin moment et vas adonar que Montana necessitaria un compromís total del teu temps?

Em vaig dedicar intensament al snowboard i vaig combinar els dos mons durant força temps. Poc a poc vaig anar deixant la neu, no sé la raó, per descomptat no era per feina. Per mi era molt important tenir temps, ja que el dedicava a viatjar, escalar, navegar… Així que Montana Colors era ideal, no era una feina “full time” i em quadrava perfectament. Quan vaig decidir dedicar-me a Montana Colors de manera més completa, ja hi havia un petit equip i només em vaig sumar per continuar fent allò que havia fet sempre però de manera exclusiva.

Si no fossis dissenyadora gràfica i haguessis d'escollir una altra feina dins de Montana, quina escolliries?

A Montana segur que trobaria moltes altres coses per fer… Per exemple, tenim productes dels que destinem part de les vendes a tasques mediambientals o humanitàries. Es podria ampliar aquesta faceta, treballar més profundament aquest tipus de col·laboracions per anar un pas més enllà.

Quins escriptors de graffitis o artistes urbans t'han impressionat, des del teu punt de vista com a dissenyadora?

Em considero molt inculta quant a graffiti, però gràcies a Montana (i a www.mtn-world.com), he descobert un món brutal de creativitat i il·lustracions amb molt de missatge, tècniques brutals i molt més. Em quedo amb els de casa, que tenen una relació directa amb la marca des de l'inici i, per tant, en conec més: des d'Aryz o Os Gemeos a Sawe… Em decanto pel muralisme (Dran, Enric Sant, Dulk, Sainer, Pichiavo, Inti…) encara que el graffiti no deixa de sorprendre'm cada vegada més.

Recordes algun esdeveniment a la teva vida laboral que t'ajudat especialment a créixer com a persona o com a professional?

La veritat és que em sento afortunada d'haver pogut veure la trajectòria de Montana Colors des dels seus inicis, perquè hi ha molts moments, situacions on aprenia alguna cosa, sobretot al costat del Jordi, la visió emprenedora del qual m'ensenyava a observar (i a callar-me de vegades). Als inicis, vam conèixer molta gent que volia ser distribuïdor… en molts casos no van arribar mai a bon port, en altres senzillament intentaven enganyar-nos, però el Jordi oferia tot, ajudava la gent a créixer. A mi em semblava fins i tot que s'aprofitaven de nosaltres… però el temps sempre acabava posant tothom al seu lloc, només calia tenir paciència. I això és una molt bona lliçó per aprendre.

Avui dia, quins són els valors de Montana Colors que t'agradaria destacar personalment?

Una de les coses que veig a Montana Colors és que s'intenta que el treballador estigui el millor possible. No podem oblidar que és una feina, és clar, però qui ha estat en altres empreses sap de què parlo. Hi ha festes de temporada, on ens ho passem tots junts, instal·lacions només per al nostre gaudiment… detalls com a fruita a la nostra disposició… això no és així per casualitat.

Des dels inicis, a la fàbrica sempre han viscut gossos adoptats. D'on ve aquesta decisió?

Als inicis de Montana, trobem en una cuneta una gossa atropellada. Vam pagar la seva operació, li vam posar el nom de Tana i es va quedar a la fàbrica de llavors. Després, un amic es va trobar un altre gos pel carrer i ens el vam quedar perquè fes companyia a Tana. Li vam dir Mon. Des d'aquell moment sempre hem gaudit de la companyia de gossos; els adoptem i formen part de Montana. Tenen el seu propi espai i tenim treballadors que en tenen cura. Creiem en l'adopció, no en comprar; malauradament hi ha massa animals a les protectores.

Vius al mig de la natura, a prop de Montserrat, on tenim moltes de les nostres instal·lacions. Creus que l'art urbà pot aportar alguna cosa a aquests àmbits fora de les ciutats?

És un tema delicat, no crec en el “ha de” aportar, però sí en el “pot”, però sobretot des del respecte al lloc. S'ha de tenir clar que el camp, muntanya… paisatges naturals en general compten amb una visió diferent de la de les urbs, hi ha un altre ritme, altres realitats, altres éssers que els habiten, i al meu parer, mereix una altra actitud. I de fet, no té tant de sentit fer una peça on ningú o gairebé ningú la vagi a veure… aquesta ha de ser la raó de molts per no fer-ho en aquests entorns.

Com vam veure a l'entrevista amb el Montana Cafè Restaurant, la filosofia de la marca promou el vegetarianisme. Quins beneficis ens pot aportar, com a persones i com a empresa?

Sincerament, aquesta resposta “pot ferir sentiments”. No sé quins beneficis pot aportar, al final no tot es basa en els beneficis. Però el mer fet de no causar o intentar minimitzar patiment, crec que et pot alleujar una mica de tan tremenda injustícia que s'imposa als animals.
A nivell empresarial, considero que fomentar consciència cap a una actitud més respectuosa, cap als animals i el medi ambient només pot aportar inèrcies positives. I, personalment, opino que aquest discurs hauríem de tenir-ho tots ja al nostre ADN…des de fa anys… Certs plantejaments lluny d'aquests estaments, em semblen molt arcaics.

No us perdeu més entrevistes a les dones que han donat color a Montana: la nostra directora general Olga Fuertes, la comissària de galeria Anna Dimitrova o Ariadna Costa, responsable d'atenció al client.