Cuina vegetariana, vegana i productes de proximitat: entrevista a les cuineres del Montana Cafè Restaurant

No és una novetat, però continua sorprenent a qui no ho sap. Ja fa més d'una dècada que Montana Colors compta amb la seva pròpia cafeteria-restaurant. Enganxat a la Montana Shop Barcelona - Born, el Montana Cafè Restaurant ofereix esmorzars, brunch i plats vegetarians i vegans. Durant la resta de la jornada es converteix en un lloc de trobada per a molts escriptors de la ciutat, veïns del barri i curiosos. Hem entrevistat la Mónica i la Irene, les persones que controlen els fogons i els secrets d'aquest entranyable lloc. 
 

Us podeu presentar?

Irene:
Vinc de Veneçuela, però porto ja molts anys aquí. Vaig fer un curs de cuina una mica bàsic, però com que porto tant de temps treballant en aquest restaurant he après molt gràcies a la meva sensei Mónica. Porto uns 5 anys aquí, més o menys. 

Mónica:
Jo soc d'aquí, de Barcelona, soc dissenyadora gràfica, però fa 25 anys que vaig començar amb el tema de la cuina, per casualitat. Porto al restaurant Montana des que el Jordi va decidir obrir-lo. Crec que fa uns 12 anys.

Mónica, vas formar part del desenvolupament del restaurant?

M: Aquest restaurant era meu, i per algunes circumstàncies no funcionava del tot bé. El Jordi era client meu, venia sovint per aquí i ens vam associar. Al cap d'un any o dos jo ja estava molt cansada de les responsabilitats més enllà de cuinar, i en aquell punt la gestió va passar a ser de Montana Colors i es va convertir en el Montana Cafè Restaurant.

Quantes persones hi treballen?

M: L'equip ara mateix consta de quatre persones: dos cambrers i dos cuiners. Mónica Gutiérrez, Irene Bou, Claudia Bhole i Manel Barragán.

Quin tipus de menjar s'hi serveix?

M: Doncs ara mateix som un restaurant vegetarià-vegà. Els menjars que fem segueixen aquesta línia. Fem un dinar vegetarià bastant tradicional, tot i que incloem productes més moderns, com la heura o l'hamburguesa Beyond. Fem cuina en la qual creiem.

Quins criteris se segueixen per elaborar els plats?

M: Menús equilibrats dins de la condició que siguin vegetarians. Comptem que hi hagi proteïna que no sigui animal. Bàsicament verdura crua, verdura cuita, llegums, cereals i altres tipus de proteïna que ve d'elaboracions tractades.

D'on surten els productes que s'utilitzen per cuinar? 

M: Principalment del Mercat de Santa Caterina, que és aquí al costat, en ple Born. Són tot productes de proximitat, i el 90% del que cuinem són aliments frescos.

Evidentment hi ha productes com l'arròs o la soja que venen d'un altre tipus de proveïdors, però la gran majoria ve del mercat.

Quins són els plats que tenen més bona acollida? 

I: Jo crec que la Beyond Burguer, la botifarra vegana, el burrito vegetarià, gairebé totes les nostres cremes...

M: Les amanides. Ara també tenim el vegankini, que està sent un èxit: és un sandvitx amb formatge vegà, tomàquet i alfàbrega fresca. En els esmorzars també oferim truita al moment, l'english breakfast, que és amb botifarra vegana, ous etc.

Postres casolanes? 

M: Totes les postres d'aquest restaurant les fem nosaltres mateixos, surten de la nostra cuina. Fem des de pastissos vegans i carrot cake fins a cheesecake... Hi ha clients que venen aquí a menjar exclusivament per les postres, ja que és difícil, per exemple, trobar un restaurant de menú de migdia que et serveixi un pastís tatin acabat de fer.

Quin tipus de clients acudeixen al restaurant? 

I: Doncs són bastant joves. Abans venia molta gent d'oficines que venien a menjar menú, però cada vegada està venint gent més jove, de 20 a 30 anys.

Existeixen parroquians? 

M: Abans sí. Des que va arribar la pandèmia i el teletreball, els parroquians van desaparèixer al 90%.

Una anècdota divertida? 

M: Si fos molt divertida seria secreta. El que passa al Montana es queda al Montana. Fem servir la llei de Las Vegas.

Hi ha passat algun client famós? 

I: El cuiner Carles Abellan ve sovint.

M: També venia l'equip del Terrat, des de Berto Romero fins a Andreu Buenafuente o Santi Millán. Fins que van canviar d'estudi. Fa molts anys va venir Javier Bardem, quan encara no estava amb la Penélope.

Em refereixo a un altre tipus d'artistes... 

M: Han passat tots, des d'Os Gemeos fins a Martha Cooper...

Quines obres es poden veure a l'establiment? 

M: El mural que veus aquí, de Sergi Bastida, un quadre de Kenor, un altre de Zest, un altre de Puke, una petita intervenció d'Omega i un altre mural de Kamil Escruela. A l'altre costat hi ha una intervenció petita d'Os Gemeos, un mural de Aryz i un personatge de Rime MSK, a més d'una maqueta de tren pintada per Sawe i altres escriptors de la ciutat.

Abans es feien exposicions mensuals de nous artistes, però ara el tema està una mica aturat, lògicament.

Alguna exposició destacable que recordis especialment? 

M: Aquí sempre hi exposa gent molt jove i moltes vegades no estic del tot familiaritzada amb l'escena actual... Jo soc més de la generació anterior.

Però una de les últimes exposicions va ser de Save, un veterà escriptor de Barcelona amb una història una mica difícil, i tenien una part molt entranyable i un component molt melancòlic.