"Tenim clients policies" Entrevista amb Anna Dimitrova, comissaria de la Montana Gallery Barcelona

És un dels treballadors de Montana Colors més mediàtics, i és que a més que el lloc de treball que ocupa és de molt interès per a les plataformes periodístiques, entre les seves excepcionals qualitats destaca la seva particular capacitat per relacionar-se públicament. Podeu veure articles i entrevistes sobre ella a elDiario.es, El País, Yorokobu o Plataforma de arte contemporáneo, entre altres mitjans. Ella és Anna Dimitrova, la comissària de l'espai expositiu de Montana Colors, adjunt a la Montana Shop Barcelona - Born, la Montana Gallery Barcelona.

Quant fa que treballes a Montana?

Des del 2010, mitja vida.

Ha canviat gaire la teva feina des d'aleshores?

Molt, cada any canvia.
L'espai evoluciona, els artistes també, i sobretot el mercat.
El 2010 vaig obrir una altra galeria a París i a Eivissa (Adda Gallery), això dona l'opció d'exposar els artistes en diferents espais i ciutats. És interessant la combinació de les tres ciutats, que permet també fer "gires" de certes exposicions.

Quins criteris utilitzes per seleccionar els artistes que exposen?

Que tinguin talent, que siguin molt treballadors, que el seu treball sorprengui a l'ull amb un estil diferent i una personalitat pròpia. I òbviament amb un background d'art urbà, ja que és al que ens dediquem.

I l'empresa... ¿has vist que hagi canviat gaire?

Ha crescut, s'ha professionalitzat, s'han creat tots els processos necessaris d'una empresa internacional, però no ha perdut el seu caràcter de família, que per a mi, i crec per a tots els de l'equip MTN, és molt important. 
 

Amb quins departaments tractes més sovint?

Direcció i màrqueting. 
 

Com que la galeria està contigua a la botiga, ¿tractes també amb clients dels nostres productes, a més dels clients de la galeria? ¿Difereixen molt els uns dels altres?

Sí, esclar, els públics es barregen i retroalimenten. I sí, difereixen molt. Els clients de la botiga són artistes, podríem dir que són els "proveïdors" de la galeria. El que m'agrada és la varietat de públic que passa per l'espai botiga-galeria. Som un punt de trobada imprescindible per a qualsevol persona que vingui a Barcelona i que tingui a veure amb el graffiti i l'art urbà. 
 

Una exposició que tinguis especialment guardada en el record.

En tinc 3:

1. La de Popay el 2010, que per a mi va obrir el pont cap a París.
2. La d'Homenatge a Moebius el 2012, on vam reunir, amb l'ajuda d'Albert Pons, 20 artistes que van crear obres inspirades en el treball de Moebius, just després que ell desaparegués.
3. I la 101, d'aquest any 2020, que va ser la meva exposició número 101 i hi vaig convidar 101 artistes amb els quals havia treballat aquests 10 anys. Per a mi la més emotiva, perquè a la inauguració va venir tothom... Hi érem tots! A més, va ser l'última inauguració en condicions normals que es va poder fer abans que aquest any canviés tot. 

Una obra d'art penjada a la galeria que t'hagi sorprès molt.

Una d'Ana Langeheldt que era una nena maduixa. La vaig acabar comprant i la miro cada dia amb la mateixa intensitat des de fa anys. 
 

El més estrany que hagi passat en una exposició.

Per a una exposició prevista de Smithe, les obres no van arribar, l'artista no va poder viatjar i jo vaig perdre l'avió, per la qual cosa vam haver de posposar-ho tot. 
 

Explica'ns com són les noves inauguracions amb el distanciament social.

No hi ha inauguracions.
Però bé, la gent va venint a poc a poc i això ens permet tenir un tracte més personal, passar més temps amb cada persona i explicar millor l'exposició i l'artista, així que no està tan malament.
 

A les antigues inauguracions, quins altres empleats de Montana Colors treien el cap?

Jordi Rubio, Albert Guarch, Olga Fuertes, Musa, Marc Dalmases, Dario Chemello, Alberto Feás, Oscar Ferrer... i molts més. 

Molta gent creu que el graffiti i l'art urbà són dues coses molt oposades... És així? Quina és la veritable diferència?

Sí, són diferents. El graffiti es desenvolupa purament al carrer, és il·legal, és vandàlic, es basa en les lletres. L'art urbà se surt de l'escriptura per fer-se figuratiu, abstracte, es fa amb temps, amb permisos, per encàrrec i entra a les galeries. Són com dos germans d'una mateixa família. Un és rebel i l'altre aplicat. 
 

En tot aquest temps que portes sent comissària, hi ha hagut alguna fricció amb la llei? Ja sigui per part d'alguna artista que hagi exposat o per culpa d'algun esdeveniment.

Sí, la policia ha vingut diverses vegades perquè hi havia massa gent a les inauguracions, però sempre s'ha resolt l'assumpte sense gaire soroll.
El que és curiós és que tenim alguns clients policies que compren a la galeria. 
 

Una paraula per resumir el futur de l'art urbà.

Art contemporani. 
 

Quin és el teu treballador preferit de Montana Colors?

Oscar Ferrer.