We Were There - III: El que s'amaga darrere del disseny de MTN

UNA NOVETAT TAMBÉ ESTÈTICA

Crear per primera vegada una marca de pintura en esprai per a l'escena del graffiti, des de zero, comportava molts passos a seguir. Un dels més interessants per estudiar ara, després de gairebé 27 anys, és el que engloba l'aspecte gràfic del producte.

Tot el que es produïa en el mercat local fins aleshores no destacava, ja que no es posava atenció als aspectes estètics d'aquest tipus de productes. Pots tradicionalment blancs amb paraules i icones relacionats amb la pintura i el bricolatge o amb el mercat de l'automoció; sense gaire originalitat i molt avorrits. Així que s'havia de fer alguna cosa diferent, d'acord amb la filosofia del que s'estava creant. Per exemple, no seguir jugant al "blanc i tenyir el pot de negre" ja suposava una braçada a contracorrent.

L'ORIGEN DE LA FAMOSA BOLA

Jordi Rubio sempre observava els dissenys de qualsevol producte i trobava inspiració en els llocs més inesperats. Tenia a les mans un pot de desinfectant per a lents de contacte que lluïa una quadrícula. "Em va ensenyar el pot i em va dir que li agradava la quadrícula, que era un bon punt de partida per fer el primer disseny", explica Mar Roig, la dissenyadora del grafisme de Montana Colors en els seus primers anys. Aquest mateix producte va impulsar també la idea de posar el nom en vertical, com ja es veia en algunes llaunes de refrescos. La bola, que es va transformar en la primera icona reconeixible de la marca, també va ser creació de la Mar. "Em vaig inventar una icona que englobés tres idees: el món, el color i la pintura", explica.

La ja famosa Gamma RAL, de la qual hem parlat en l'episodi previ, que s'havia popularitzat entre els escriptors de graffiti durant l'any anterior, havia "posat de moda" alguns colors. El Violeta Erika i el Blau Turquesa eren supervendes, així que van ser candidats elegits per formar part del logotip.

EL RÀPID ÈXIT VA FER CONVERTIR ELS DISSENYS DE CARÀCTER PROVISIONAL EN DEFINITIUS

Darrere d'aquest procés de creació no hi havia un estudi de mercat ni una pretensió d'imatge de marca o de crear influència. Tot s'anava improvisant a mesura que passava, i tot tenia un caràcter provisional. Després les coses van passar més ràpid del que ningú s'imaginava i els elements gràfics es van anar consolidant i transformant en components que van servir per generar marxandatge com roba o adhesius. Tot i així, els colors de la bola es van mantenir flexibles i van anar variant amb els anys, apropant-se cada vegada més al registre CMYK, un estàndard del món de la impressió gràfica. 

El 25 de juny de 1994, durant la celebració del primer festival que reunia escriptors de diversos països europeus a Barcelona, es van presentar les primeres mostres. Els participants van quedar impactats amb l'aspecte d'aquells 200 pots Classic de color negre, però guardarem aquesta història per a una altra ocasió...