"A les reunions sempre s'enrecorden del teu nom i la teva empresa". Entrevista amb Olga Fuertes, directora general

Durant aquest mes hem planejat prioritzar la presència femenina en els continguts publicats a les nostres xarxes socials. Així que, què millor que emmarcar en el #mtnwomensmonth una entrevista amb Olga Fuertes, la directora general de Montana Colors? Gràcies al seu testimoni coneixerem una mica més a fons la feina que s'exerceix en un lloc d'aquestes característiques, així com les seves valoracions personals més interessants sobre qüestions com el seu recorregut a l'empresa o la paritat de gènere en l'àmbit laboral.

Com és un dia de feina per a tu?

Actualment, i a conseqüència de la pandèmia, els meus dies són més similars.

M'encanta aixecar-me molt aviat i sortir a córrer. És la meva manera d'agafar energia per començar el dia.

Arribo a l'oficina cap a les 8.30-9.00 i em prenc una hora per preparar les reunions del dia, contestar els correus electrònics més urgents i sol·licitar ajuda en els temes que ho requereixin.

Acostumo a tenir cinc reunions al dia, aproximadament, de temes molt diversos;. Alguns exemples: coordinació de les noves filials, reunions amb clients, reunions d'avaluació de l'equip, seguiment de les Montana Shops...

Normalment acabo el dia centrada en els temes que requereixen més concentració, quan l'oficina i el telèfon estan més tranquils. M'encanta tenir aquests moments més reflexius quan el dia s'alenteix.

Encara que la meva feina i les meves responsabilitats no han variat, sí que ho ha fet la manera de fer-ho. Fa un any viatjava constantment per estar amb els equips i els clients. Feia pràcticament el mateix però en persona, cara a cara. La pandèmia ens ha portat coses molt bones, podem impulsar molts més projectes alhora. El mateix dia puc sentir-me a Austràlia, a Xile, a Madrid i a Sevilla... Som més efectius, però trobo a faltar viatjar i tractar els temes en persona. La part humana és molt important i la distància la dificulta. 

Podries posar un exemple que ens ajudi a entendre les responsabilitats d'un director general? 

M'acolliré al símil del director d'orquestra. La meva responsabilitat és triar bons músics, motivar-los i implicar-los en la funció, crear un clima de confiança que ens permeti comunicar-nos amb la mirada i, molt important, ser capaç de crear un entorn de gaudi i tenir clara la peça a tocar. Si ens ho passem bé, tot surt molt millor! Ara bé, encara que no m'importi posar-me l'americana i la corbata el dia de la funció, m'encanta posar-me la granota de treball i baixar al fang... El dia de la funció normalment soc la que acaba més suada! Em va la marxa, en definitiva.☺

Podries explicar-nos breument la teva trajectòria a l'empresa?

Vaig començar a Montana Colors el 2005, just després d'acabar la carrera. En aquesta primera etapa vaig poder participar en gairebé tots els departaments de l'empresa. Passava molt temps a la Montana Shop Barcelona - Born, a l'àrea de distribució, també dedicava temps a la comptabilitat i les finances, anava a totes les fires... Vaig aprendre molt i vaig poder treballar en molts projectes, érem molts menys i teníem molta transversalitat dins l'empresa. Passat un any i mig me'n vaig anar a treballar a Wurth, una multinacional alemanya especialista en la venda de material per a la indústria, bricolatge i decoració, i vaig desenvolupar un projecte d'obertura de botigues autoservei. D'aquesta etapa em vaig emportar molts aprenentatges: formació en vendes d'una empresa internacional amb moltes filials, vaig poder treballar amb l'equip alemany en diversos projectes... I el 2008, després de gairebé tres anys, vaig tornar a Montana com a directora comercial d'Espanya i Portugal. Vaig poder construir un superequip que ens va permetre obrir molts clients i nous mercats. Recordo que facturàvem 3 milions i aquest any, si tot va bé, estarem a prop dels 10 només a la Península Ibèrica. Molt apassionant! Vaig estar en aquesta posició fins al 2015, quan vaig passar el testimoni a Marc Dalmases i em van proposar el paper que faig fins avui.

Abans de treballar a Montana Colors, com era la teva vida laboral?  

Només havia treballat els estius al Banc Sabadell de becària per treure uns calerons i poder fer algun viatge amb les meves amigues. Durant l'últim any de carrera vaig estar treballant en una consultoria per agafar una mica d'experiència.

Què vas veure que podies oferir en una empresa com Montana Colors? 

Montana és color, passió, creativitat. Vaig percebre que els meus coneixements i capacitat de gestió, si es posaven al servei d'aquesta força creativa, podíem construir un gran camí junts. A mi m'encanta el món empresarial, soc feliç mirant i analitzant, provant noves estratègies, escoltant i parlant amb les persones, i a Montana sempre m'he trobat com peix a l'aigua. El Jordi sempre m'ha donat l'espai i la confiança per poder gaudir en el terreny de joc. 
 

Quins aspectes de l'empresa que s'han millorat durant tot aquest temps creus que són els més importants? 

Durant aquests anys hem millorat i canviat moltíssimes coses, hem invertit molt en les plantes productives, en obrir nous mercats amb la nostra pròpia estructura, noves botigues pròpies... Són molts els projectes que entre tots hem dut a terme. Ara tenim una estructura molt més sòlida que ens permet parlar de tu a tu a un mercat cada cop més exigent. Diguem que hem reforçat l'estructura i l'hem revestit per fer-la més gran i més eficient.

Una cosa que t'agradi de l'empresa que no hagi canviat en tot aquest temps. 

Tot i que som més de 200 treballadors, seguim sent una petita família, tots ens coneixem i sabem el ball que cadascú de nosaltres està ballant. De vegades canvio algun nom, però no és perquè no me'n recordi, és perquè aquesta persona té cara de dir-se diferent ☺.

Podries comentar alguna situació masclista que hagis viscut a la teva posició com a directora general? 

La veritat és que el nostre sector és especialment masculí, hi ha molt poques posicions directives ocupades per dones. Independentment del sector, actualment segueix sent poc habitual veure una dona al capdavant d'una empresa. Encara tenim molt camí per recórrer, tot i que amb els anys anem avançant. Els canvis s'impulsen des de l'educació, és a casa on s'estableixen les bases. 

En més d'una ocasió, durant un dels meus viatges, m'han preguntat si els meus fills estaven bé, si algú els atenia durant els meus viatges o com podia deixar-los per la feina, si no em sentia malament o me'n penedia... Òbviament la resposta és fàcil i qualsevol que coneix els meus fills sap que són uns nens normalíssims i que estan perfectament atesos. A més, porten amb total normalitat i orgull la feina que fa la seva mare. La qüestió és que mai haurien fet aquesta pregunta o comentari mai a un home, perquè el paper és l'habitual. Ara bé, aquestes situacions són oportunitats per traslladar una altra visió de les coses. 

Dit això, la veritat és que en el 99,9% de les situacions m'he sentit respectada i valorada. I si ho mires en positiu, gairebé sempre es recorden del teu nom i la teva empresa perquè, com a molt, hi ha dues dones a la reunió. A més que no cal fer cua per anar al lavabo ☺.

Has utilitzat alguna vegada productes MTN? Per què? 

Sí, esclar! Encara que no pinti graffitis, he utilitzat els nostres esprais per pintar objectes de casa meva o del jardí dels meus pares. He pintat unes cadires de jardí, he envernissat un cavallet dels meus fills, he pintat una reixa... No me'n surto pas malament, tot i que em fa falta més pràctica!  
 

Què pensaries si algú fes un graffiti a la porta de casa teva? 

Ja m'ha passat, i lògicament des de fa dotze anys el miro de manera diferent... Segurament el que m'importarà serà si l'esprai és de Montana... Tant de bo aquests fossin els nostres problemes més grans.

No pintes graffiti, però alguna vegada t'has vist temptada a fer-ho? 

Moltes vegades viatjo amb gent que pinta i m'agrada preguntar-los detalls i fins i tot acompanyar-los. Tinc bona vista i passo desapercebuda, així que puc ser un bon partner per a segons quines ocasions.