Entrevista amb Bruna Menero, responsable d’operacions de l’àrea Latam South, Europa i APAC al grup Briolf.

Un dels reptes de MTN durant els darrers anys ha estat el desenvolupament del model de distribució a través de filials pròpies en diferents zones geogràfiques. Estats Units, Austràlia o Brasil en són alguns exemples, i la llista continua creixent.

L’adhesió de MTN al grup Briolf ofereix avantatges importants en aquest àmbit. Per aquest motiu, Bruna Menero ha passat a coordinar les operacions de les filials des del grup. Et convidem a descobrir aquesta interessant entrevista amb la Bruna, la trajectòria de la qual és un exemple no només de promoció interna efectiva, sinó també de visibilització del talent femení en un sector tradicionalment masculinitzat.

Com expliques als teus amics a què et dediques?

És difícil de definir perquè el món de les operacions és molt ampli. Bàsicament, des d’aquest gener treballo en les operacions de les filials en tots els aspectes excepte els relacionats directament amb el procés de venda. És a dir: instal·lacions, transport, estoc, administració, servei al client… tot el conjunt d’operacions necessàries perquè la venda sigui possible.

Quina és la principal diferència entre treballar en operacions a MTN i fer-ho per a les filials?

La principal diferència és que les filials no tenen plantes productives, de manera que tota aquesta dimensió tan complexa no existeix. L’operativa de les filials comença quan el producte entra per la porta —emmagatzematge, inventaris, preparació de comandes— i finalitza amb la sortida del producte cap al client. En aquest sentit, la part operativa i logística és força similar.
El model de filials representa una cara de MTN que ha evolucionat amb el temps. Inicialment, la companyia es distribuïa internacionalment a través de distribuïdors independents i, progressivament, va començar a obrir filials pròpies.

Com explicaries l’optimització que aquest model aporta a nivell global?

En essència, es tracta d’arribar directament al mercat i tenir un control més gran. Ets tu qui decideix com et presentes, com treballes i, en definitiva, com t’acostes al client final. Amb intermediaris hi ha el risc de perdre el contacte amb el que passa en una zona concreta.

El funcionament ideal seria disposar de filials a tots els països?

Idealment, sí, sempre sota una estratègia global. Formar part d’un grup en què les diferents empreses col·laboren entre si facilita molt aquest tipus d’implantacions. No obstant això, obrir una filial no és senzill: requereix una inversió rellevant en infraestructures i equips, així com una planificació i gestió molt sòlides. Per tant, obrir una filial ha d’anar acompanyat d’un projecte que en justifiqui la necessitat.

Continues treballant per a MTN, però ara des de l’equip de Briolf. Com ho explicaries de manera senzilla?

La idea és que, a nivell operatiu, el grup Briolf funcioni de manera estandarditzada, generant sinergies entre les diferents companyies. Comptem amb equips arreu del món que treballen alineats amb els interessos de MTN, i viceversa. Evidentment, la part comercial correspon a cada empresa, de manera que MTN manté la seva pròpia identitat. Tanmateix, a nivell operatiu té molt de sentit que Briolf doni servei al conjunt de companyies del grup, especialment quan ens trobem en diverses filials que distribueixen negocis de més d’una empresa.
Jo continuo treballant amb les mateixes persones de MTN, incorporant també el contacte amb filials d’altres empreses del grup com Roberlo, sempre des d’aquesta visió global.

Quins avantatges aporta aquesta nova situació?

D’una banda, aporto la meva experiència en logística després d’haver treballat a l’MTN HUB, cosa que em permet aplicar una visió orientada a l’eficiència per optimitzar els fluxos i el treball als magatzems. De l’altra, disposar de recursos consolidats en determinats països facilita l’adaptació de les filials i el procés d’expansió.

Parlem de la visibilització del treball de la dona a MTN. Quina és la teva perspectiva?

MTN és una empresa amb una presència significativa de dones i amb oportunitats reals de creixement. Jo vaig entrar amb 23 anys, pràcticament acabada de sortir de la universitat, i he pogut créixer tant pel meu esforç com per les oportunitats que se m’han ofert. Hi ha dones en posicions directives —la nostra CEO n’és un exemple clar— i s’aposta pel talent, no pel gènere.

Perceps diferències respecte a altres empreses del sector?

És una realitat que, en el sector, continuo sent una de les poques dones, especialment en departaments d’operacions. Mai no he percebut un tracte diferencial, tot i que en ocasions s’ha expressat certa sorpresa pel meu nivell de competència. A vegades és difícil distingir si el prejudici té a veure amb l’edat o amb el gènere. En qualsevol cas, quan demostres per què ets on ets, aquests prejudicis desapareixen.

Creus que el sector químic i industrial avancen cap a un major equilibri?

No sé si el sector en general s’està equilibrant, però a MTN, que és on he crescut professionalment, es treballa clarament en aquesta direcció. No es tracta tant d’equilibrar per quotes, sinó de valorar la feina i el talent sense prejudicis.

Et sembla positiu abordar aquests temes en una entrevista?

Totalment. Si no es tracten certs temes, no s’impulsen canvis en les estructures. Visibilitzar perfils que serveixen d’exemple reforça el camí cap a una evolució positiva.

Un èxit professional que t’hagi generat una satisfacció especial.

La implantació del sistema SAP a Alemanya. Vam començar amb la tranquil·litat de saber que tot estava correctament preparat, havent après de les experiències anteriors i tenint clares les solucions a possibles problemes.

La teva feina és molt dispersa geogràficament. Existeix certa sensació de solitud?

És cert que treballem molt a través de pantalles i a distància, però també interactuem molt amb els equips locals. El contacte personal és clau, per això visito els equips sempre que és possible per construir relacions més humanes i dinàmiques. No em sento sola i treballo amb molta gent, tant localment com als països de les filials, cosa que enriqueix el dia a dia. Tot i que sóc força independent, el treball presencial continua tenint un pes important.

Com gestiones la desconnexió?

No és fàcil pels diferents fusos horaris, però tot és qüestió d’equilibri. Per exemple, m’he apuntat al gimnàs per obligar-me a desconnectar. És important separar el telèfon personal del professional i planificar la disponibilitat amb els equips, sempre que no hi hagi urgències.