"Seré comercial fins que em jubili...o em mori" Entrevista a Maurici Perramon, responsable comercial de mercats indirectes

Maurici Perramon és el responsable dels mercats indirectes: porta tota la part comercial que afecta tots els distribuïdors internacionals que no són filials nostres. En aquest departament hi trobem quatre persones més: la Marta, el Pierre, el Germán i el Julien.

Què és per a tu el més interessant de la teva feina?
Per a mi, el més interessant és poder veure fins on pot arribar el nostre producte. Això, i descobrir les diferències que hi ha entre cada mercat… no té res a veure la distribució que tenim a Europa amb com arriba a Corea, per exemple. Com funciona el mercat en aquell lloc, com ha d’arribar el producte, com l’afecten les lleis… cada mercat és un món diferent.

Potser es tracta d’una manera de conèixer el món a un nivell més profund…
Exacte! El “friquisme” arriba a tal nivell que quan viatges pel teu compte per fer turisme vas a visitar punts de venda per veure què t’hi trobes…

I en aquest sentit… alguna cosa curiosa que hagis vist i que mai hauries imaginat?
Mira, una de les coses més sorprenents que m’he trobat ha estat a Taiwan. Jo pensava que era un país amb preus molt baixos, però importen materials de molta qualitat. És sorprenent el contrast entre les infraestructures i el que venen: botigues amb un aspecte a vegades precari on et trobes primeres marques i productes de primera categoria que el públic consumeix.

Viatjar. És important a la teva feina, però com ho compatibilitzes amb la vida personal?
Jo viatjo cada 15 dies. A vegades són viatges de dues nits i a vegades d’una setmana. Normalment en són dos al mes. A la meva vida personal, bé… tenint família sempre cal esforçar-se per encaixar-ho amb les prioritats de la parella, però ho porta bé. Jo ja treballava de comercial abans d’estar a MTN i forma part de la meva feina, i és el que faré fins que em jubili… o em mori.

Abans d’entrar a MTN, com veies que podia evolucionar la teva vida laboral?
Treballava en una empresa càrnia exportant carn de porc a l’Europa de l’Est. La indústria de l’aerosol és molt més interessant…

El tema de la carn pot ser interessantíssim a nivell gastronòmic…
Sí, però una cosa és quan te la menges i una altra és la indústria que hi ha al darrere… no sé si algú ha olorat mai quan socarrimen un porc per treure-li el pèl… o com és un escorxador.
A part d’això, és una feina molt més mecànica, amb relacions purament B2B. Això també ho faig a MTN, però aquí el mercat és molt més interessant.

La meva feina és B2B perquè sempre hi ha un intermediari, però el primer que s’analitza és el retail. Això en DIY, perquè en graffiti el mercat és encara més petit.

DIY VS GRAFFITI
El DIY és un terreny ple d’oportunitats on oferir alguna cosa nova, diferent i revolucionària, i que alhora ens ajudi a finançar el nostre core business: el graffiti.

Pots resumir la teva evolució a MTN?
Jo vaig entrar com a Key Account, el que fa actualment l’Oriol. Amb l’Olga vam començar a posar els primers fonaments per entrar en grans superfícies, però no em va acabar de convèncer la posició i em van oferir entrar a l’equip de comercials nacionals amb el Marc Dalmases. Va ser una experiència brutal. En 4 o 5 anys vaig aprendre moltíssim, gràcies entre d’altres a l’Albert Pons i el Ferran Manalbens, que em van introduir al món de l’aerosol: si no ets escriptor de graffiti no és tan fàcil.

L’ofici de comercial tampoc ha de ser fàcil…
La figura tradicional del comercial xerraire està en decadència. Has de ser tècnic, saber oferir solucions, saber assessorar tant tècnicament com econòmicament. Evidentment, si ets molt introvertit tot es complica; perquè t’agradi aquesta feina t’han d’agradar les persones.

Vaig llegir fa poc que les persones són prescindibles, però les empreses també. Què n’opines?
Fa molts anys que soc a MTN, he construït el meu recorregut i he tingut la sort de trobar-me amb gent que ha confiat en mi, com el Marc, el Martí, l’Olga… i això ho valoro molt. Cada persona aporta un valor incalculable, no només amb la seva feina, sinó també amb la seva visió i perspectiva. Però les marques també són alguna cosa que transcendeix les qüestions econòmiques i de personal… són una imatge, una història, una personalitat, una manera de veure el món. I sigui on sigui la fàbrica o les persones, MTN continuarà endavant, t’ho dic jo.