“Sóc d'estar amb les persones” Entrevista amb Joyce Voskuil 

La Joyce porta més de 7 anys treballant en exportació per a Montana Colors, un dels departaments més exigents a la nostra empresa, atesos als requisits que els enviaments dels nostres productes han de complir. Hem xerrat amb ella ara que és a les portes de la seva segona maternitat.

Ens expliques a grans trets en què consisteix el teu lloc de treball?

La meva tasca és exportar, bàsicament. Jo exporto totes les comandes internacionalment, tant contenidors com palets solts com a mercaderies per aeri. Que surtin del magatzem i arribin a destinació, sempre que no sigui nacional. Documentació, preparació de comandes per al client, facturar, abonar, quedar bé… jeje.

Hi ha molts detalls de la teva feina que per a tu seran molt obvis, però hi haurà gent que ni se'ls plantegi… com ara el fet que els esprais no poden viatjar amb avió.

Correcte. Són material inflamable, i s'han d'aconseguir molts permisos per embarcar el material, perquè el capità del vaixell et digui que té espai per a tu, i potser no pot perquè té una altra mercaderia que no pot anar al costat de material inflamable. Així que són molts permisos, molta documentació, moltes cartes, moltes declaracions… molts desglossaments explicant què portes exactament, quants quilos ho pesa tot… etc.

És la part més complicada de la teva feina?

Sí. Però no per una qüestió de dificultat, sinó perquè és el que requereix més temps.

I la part més gratificant… a més de cobrar?

La part més gratificant és el tracte al client. Si només hagués de dir “aquí està la factura” i només fes burocràcia, per a mi se n'aniria el 80% de la gratificació que dóna aquesta feina. El que m'agrada més és estar en contacte amb la gent i tenir una relació agradable i humana.

Suposo que amb el temps es poden desenvolupar relacions més properes, fins i tot d'amistat.

Exacte. I a més que el mercat on estic ara és molt diferent respecte on treballava abans.

On treballaves?

Jo treballava en una empresa de fils, de llanes i de teixits. Allí la cosa era molt més formal i freda. Calia tractar tothom de vostè, a les fires calia vestir formal… i aquí el perfil és completament diferent. Almenys quan vaig entrar, era radicalment diferent; la gent anava a les fires amb sabatilles, dessuadora… i bé, era la manera de representar l'essència d'aquesta empresa.

Creus que aquesta actitud ve donada pel nostre públic final o pels mateixos treballadors…

En el meu cas, sobretot pels clients. També quan vaig entrar els que treballaven amb mi tenien una actitud molt marcada en aquesta línia.

Què és el que et va marcar més quan pensaves que et trobaries i el que et vas trobar?

Jo vaig pensar que no hi hauria gaire diferència respecte al meu antic treball. Més que res, vaig pensar que la implicació seria semblant i, de sobte, vaig topar-me amb una involucració impressionant. Sobretot, el meu company de feina sempre estava molt implicat. La cap també estava sempre ficada a la feina… i era com, wow! la gent ho viu moltíssim.

I això et va semblar una cosa positiva o que podia tenir conseqüències negatives?

Pensa que el primer any i mig vaig venir a demostrar el que sabia fer. Així que, si veia que els que estaven per sobre meu s'implicaven d'aquesta manera, doncs havia de respondre. A més, no tenia fills, de manera que tenia més temps per prioritzar-lo a la feina. Sincerament, a mi em va fascinar tanta implicació.

D'on jo venia els caps t'enviaven d'una manera com et deien “hauríem de” i realment t'havien manat fer a tu. Aquí era del revés, et deien “hauríem de” i els primers a fer-ho eren ells. Tothom treballava dur al meu voltant.

Has parlat del tema de la maternitat, què ens hi pots explicar?

La maternitat evidentment va canviar les meves prioritats. Comences a limitar molt més la teva implicació fora de l'horari de treball i has de posar els marges. A més, quan vaig tornar de la meva baixa de maternitat va començar el tema del Covid, i el canvi es va difuminar amb un altre canvi més brusc, a més d'altres problemes personals que em van afectar força. Així que vaig estar teletreballant molt i fins i tot vaig haver d'estar de baixa. Però afortunadament vaig aconseguir col·locar-ho tot al seu lloc.

I l'entorn ha estat comprensiu en tot això?

He de dir que, humanament, estic molt agraïda a Montana. Vaig tenir una època molt dolenta en què no podia encarregar-me d'una sèrie de responsabilitats que se'm van ajuntar, i quan ho vaig parlar ho van entendre perfectament. Estic molt agraïda perquè no a tots els treballs solen ser tan comprensius.

I en un entorn més reduït aquí a l'oficina… com és l'ambient?

Jo vinc de l'edifici de Colors, i allà tots els departaments estaven junts, màrqueting era al costat… A mi m'agradava molt, fèiem coses fora de la feina. Ara ens hem separat una mica des que està per una banda l'edifici de Colors, l'edifici de MTN Air i el MTN HUB. Personalment, el que més m'ha ajudat és estar a prop de Dani Caurel, que és qui més necessito al meu costat perquè he d'estar en contacte amb ell constantment. D'altra banda, però, l'ambient també és més tranquil ja que estem només els d'atenció al client i magatzem. Personalment he de dir que trobo a faltar la pinya d'abans.

Aleshores digues-me una cosa que canviaries i una altra que no canviaries

Jo apostaria per un gran espai on estiguéssim tots els de les oficines junts en un gran i bonic edifici per poder fer més pinya.
Allò que no canviaria són les persones, l'equip. Hi ha altres empreses on hi ha molt mal rotllo, la gent de diferents departaments tenen molts frecs, i aquí com que tothom es porta molt bé i no es noten les diferències de jerarquies, per exemple.

I quan arriba el teu futur fill?

Diuen que Sawyer naixerà el 3 de juliol.

A la festa de treballadors MTN et quedarà poquet per donar a llum…

Just a la festa del 25è aniversari no vaig poder venir perquè estava a 3 setmanes del part d'Aiden. Potser ara tampoc no puc venir. Si puc treure el cap ho faré per estar amb la gent d'internacional, als quals tinc moltes ganes de veure. Tinc ganes de veure cares… perquè al final jo sóc molt de ser amb les persones.