CLIENT 007: IBOR. LA HISTÒRIA DE MTN A SARAGOSSA

Decoraciones IBOR, o Ibor Graffiti Shop, és un dels punts de venda més històrics de MTN. De fet, va ser el setè client a apostar per la nostra marca en una època en què el mercat del graffiti ni tan sols existia (1995). Amb motiu de la inauguració del seu nou lloc web, hem volgut repassar la història d'aquest punt de venda tan emblemàtic, que darrerament està generant molta conversa a les xarxes socials...

El 007 d'aquesta història no va aparèixer amb esmòquing ni conduint un Aston Martin. Va aparèixer en una botiga de l'Arrabal de Saragossa, escrit en una fitxa de client després d'una primera comanda que es va haver de pagar per avançat.

IBOR Graffiti Shop acabava de començar a vendre Montana i, sense saber encara fins on arribaria aquella relació, es convertia en el client número 7 de la marca.
El context era molt diferent de l'actual. No existia la venda en línia, trobar material especialitzat no era fàcil i alguns writers de Saragossa s'organitzaven per viatjar fins a Barcelona amb un objectiu molt concret: tornar amb pots de Montana.

MTN: Com va començar la relació entre IBOR i Montana?

Enrique Ibor: Jo venia esprais d'una altra marca i un dia va venir a la botiga en Well, un noi que era client de tota la vida i que des de petit venia a comprar acompanyat dels seus pares.
Em va dir que hi havia una marca que es deia Montana i que alguns joves es reunien, anaven fins a Barcelona i tornaven amb els pots perquè aquí no els podien comprar. Aleshores em va portar un pot i em va preguntar si podia intentar portar aquella marca a Saragossa.
El telèfon era a la mateixa llauna, així que vaig contactar-hi directament. Vaig fer una primera comanda que vaig haver de pagar per avançat.
Quan vaig començar a vendre Montana, van començar a venir més nois a comprar a la botiga i cada vegada es venien més esprais. Després vaig parlar amb en Jordi, va venir a conèixer la botiga i va ser llavors quan vaig assumir oficialment la distribució.

Què va canviar quan van arribar aquells primers pots de Montana?

La diferència entre vendre Montana i la marca que tenia abans es va notar de seguida. Automàticament es van començar a vendre molts més pots perquè Montana ja era una marca directament relacionada amb el graffiti i amb la pintura en esprai.
Els altres esprais no eren productes pensats específicament per al graffiti. Servien per pintar i els joves els feien servir perquè era el que tenien a l'abast, però Montana era una altra cosa.

Com era l'escena del graffiti a Saragossa quan vau començar a vendre Montana?

Hi havia força grups i eren molt nombrosos. En Well hi tenia molt a veure perquè era capaç d'unir-los. Ajuntava punks, heavies, skinheads i joves de diferents ambients per pintar amb esprai i fer murals. També hi venia algun membre de Violadores del Verso.
Pintaven a Hierros Alfonso, a la zona de la xemeneia quan hi havia Antena Aragón i a les trobades de Zaragoza Hip Hop, on es feia molt graffiti.
L'escena era més de grups, de reunir-se i anar a pintar. No existia la facilitat actual per aconseguir material ni tota la varietat de productes disponible avui dia. Es feia servir allò que es podia trobar i, quan volies alguna cosa que no arribava a Saragossa, t'havies de desplaçar per buscar-la.

Quin paper tenia IBOR dins d'aquella escena?

Crec que IBOR ha estat fonamental a Saragossa perquè era el punt de trobada dels artistes que començaven a pintar amb aerosol.
Érem el distribuïdor oficial a Saragossa de la principal marca de graffiti d'Espanya. De fet, molta gent ni tan sols l'anomenava IBOR. L'anomenaven directament «la Montana de Saragossa».

Com ha canviat el client que compra Montana des d'aquells primers anys fins avui?

El client ha canviat igual que ha canviat la marca. La marca, com el mateix graffiti, ha evolucionat.
Al principi es feien peces amb colors més bàsics i menys elaborades. Amb el temps, la gent va anar millorant, va començar a fer més realisme, treballs amb més nivell de detall i peces amb molts més colors.
La marca també va anar traient noves gammes i ampliant la seva varietat de productes. El client ha evolucionat al mateix temps que ho han fet el món del graffiti, l'art i el mateix esprai.
Abans es treballava amb el que hi havia. Després, a mesura que la gent aprenia i feia peces més complexes, va començar a demanar productes més fàcils de controlar i que permetessin treballar amb més precisió.
No es tractava només de disposar de més colors. Van començar a aparèixer diferents pressions, formats i productes pensats per a tècniques concretes. Per fer detalls o realisme necessitaves un pot que permetés controlar molt millor la pintura.
L'evolució dels productes ha anat de la mà de l'evolució dels artistes. Com més avançava la manera de pintar, més necessitats apareixien i més varietat havia d'oferir la marca.

Quin producte recordes com un abans i un després?

Al principi, dins de la baixa pressió, hi havia el Classic, el primer. Era un pot normal i corrent i amb allò es feia pràcticament tot.
Després, el mercat va començar a demanar un esprai més fàcil d'utilitzar i de controlar, que permetés fer més detalls, realisme i treballs més elaborats.
Aleshores va aparèixer l'Alien i va ser un punt d'inflexió important. Era una pintura molt bona, tenia una gamma àmplia i agradava molt als clients. Com que era de baixa pressió, permetia fer treballs molt més detallats i pintar amb molt més control.
Més tard va aparèixer l'MTN 94. Al principi, l'Alien va conviure amb l'MTN 94, però finalment va acabar sent substituït. L'Alien es comercialitzava en un envàs més petit, mentre que l'MTN 94 va aparèixer en format de 400 ml.
El Hardcore, però, sempre ha estat el producte estrella de Montana. Han aparegut noves gammes i la manera de pintar ha canviat molt, però el Hardcore sempre ha continuat sent una de les grans referències de la marca.

Si haguessis d'escollir una anècdota que resumís la vostra relació amb Montana, quina seria?

Tornaria al principi i recordaria com va començar la relació gràcies al grafiter Well, que descansi en pau.
En Well va ser qui ens va alertar que aquella marca existia, que s'estava venent i que els joves la buscaven. Gràcies a aquell avís vam poder contactar amb Montana i portar-la a Saragossa. Si no hagués estat per ell, probablement mai no ho hauríem fet.
Vivia just al costat de la botiga i estava molt vinculat a tot el que passava a l'escena. Tot just un parell d'anys després va morir en un accident de trànsit i, per això, el seu record està completament unit a l'origen de la nostra relació amb Montana.

El client 007 continua en actiu

Avui la relació entre IBOR i Montana continua. En els darrers anys, IBOR Graffiti
Shop també ha traslladat el seu catàleg a l'entorn digital, on manté disponible una àmplia selecció d'esprais Montana Colors.
La manera de comprar ha canviat molt des d'aquells viatges dels writers a Barcelona, però l'origen continua intacte: una persona que va escoltar la seva comunitat i un número de client difícil d'oblidar.
Dècades després, «la Montana de Saragossa» continua en actiu.