We Were There - I: El germen de tot: les revistes de graffiti

Poca gent ho sap, però van ser les revistes de graffiti el detonant que provocaria més tard el naixement d'una marca de pintura especialment dissenyada per a escriptors. 

Trobar anunciants per finançar les publicacions independents va ser la idea revolucionària que va posar en contacte els escriptors amb el món de la pintura industrial. Així és com es van conèixer Kapi, Moockie i Jordi Rubio.  

EL BOOM DELS FANZINS, ELS ALMANACS DEL GRAFFITI

"Si feies fotocòpies i les grapaves, en deies fanzín. Si estava imprès per una màquina superior, doblegat i grapat al centre com les revistes, en deies magazín".

Entre 1987 i 1992, en l'escena del graffiti de Barcelona hi va haver una explosió de publicacions casolanes, pamflets fotocopiats, edictes escrits a màquina, declaració d'intencions i sobretot fanzins. Cada grup que volgués, publicava almenys una vegada, alguna cosa... Eren temps pioners i l'enginy era el recurs final per crear la publicació perfecta. Aerosol, Megablast, WYN, Aerovicio... Sutil va començar a integrar còpies en color de fotos en el seu famós CFC, a part del tractament de trama perquè els detalls no es perdessin. Moockie dirigia ETN (Escribe Tu Nombre), herència del WYN (Write Your Name) que també feia al costat del seu grup.  

LES REVISTES COM L'ÚNIC MECANISME DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

Tots els realitzadors d'aquestes revistes van tenir les seves històries i trobades que els van portar a tirar endavant els seus projectes, fer-los evolucionar o aturar-los. Moockie va conèixer a Kapi i van començar un intercanvi massiu d'informació fotogràfica. Imatges recopilades en els seus primerencs viatges per Europa i sobretot recaptades a través d'un tàcit deure que els escriptors de graffiti tenien quan intercanviaven cartes per correu amb els seus nous contactes i amics internacionals. Un frenètic intercanvi entre nacions que tenia com a resultat el més salvatge periodisme de guerrilla. 

Moockie i Kapi ostentaven sengles col·leccions de fotos i es mossegaven les galtes intentant trobar la fórmula per exposar el material al món. Almenys al petit món que suposava la ciutat de Barcelona en l'any dels Jocs Olímpics. 

NEIX LA PRIMERA REVISTA SERIA DE HIP-HOP NACIONAL: GAME OVER

"Si la gent tingués més i millor informació, l'escena del graffiti seria més saludable i forta".

Després d'aquesta premissa que compartien els dos companys d'aventures nocturnes i amb la inspiració a les seves mans (la revista de Suïssa 14K Magazine, que, tot i que majoritàriament era en blanc i negre, estava impresa en impremta i lluïa més professional que d'altres), van decidir arrencar un nou projecte. Així va ser com, deixant morir ETN, va néixer BGOM (Barcelona Game Over Magazine). 

Després de la ressaca olímpica i encara acabant l'estiu de 1992, es va imprimir amb la tècnica OFFSET (una mena de fotocòpia molt sofisticada) el primer número de BGOM. 200 exemplars i, per primera vegada a Espanya, una revista de hip-hop (principalment graffiti) semblava això, una revista. 

UNA ESTRATÈGIA AMBICIOSA: BUSCAR PUBLICITAT

"Em vaig trobar per primera vegada amb Moockie i Kapi davant de la botiga de productes per a jardineria on treballava Moockie. Jo volia escoltar, aprendre, i ells explicar i volar. Jo tenia 27 anys, ells 22. En plena sorollosa Via Laietana de Barcelona... vam fer match, i això que Tinder encara no existia. La llavor de tot plegat, encara que ja és una altra llarga història... " Jordi Rubio.

Els següents dos números es van publicar el 1993 i contenien una estratègia de finançament innovadora. Calia aconseguir diners de marques, no només fer anuncis de botigues i projectes amics que aportaven un petit suport. Esquivant diversos obstacles, en aquest mateix any, Moockie i Kapi van aconseguir ser escoltats per Jordi Rubio, un membre de l'equip de la marca barcelonina de pintura en esprai Felton. Aquesta marca, juntament amb Spray Color (Tecnova) i Novelty, era la més utilitzada a causa de la seva bona distribució i el seu baix cost en comparació amb les altres marques, majoritàriament d'importació.

La conversa amb el Jordi va anar millor que bé. Va quedar fascinat amb la proposta i sobretot amb la il·lusió d'aquests dos fanàtics de les pintures de carrer. No va dubtar a acceptar una proposta de publicitat i, gràcies a aquest finançament, el número 4 del BGOM va ser la primera revista amb pàgines a color que es publicava en el nostre petit univers del graffiti nacional. 

Aquesta conversa entre Moockie, Kapi i Jordi va donar per a molt més, però això és una història a part...