Tot va començar en el vuitanta-quatre

El 24 de Juny es va inaugurar la primera exposició dedicada a la història dels inicis de l'Hip hop a Espanya en un museu. El Museu Nacional d'Antropologia a Madrid acull la mostra sota el nom “Tot va començar en el vuitanta-quatre”. Potser el reconeixement d'aquesta cultura per les institucions és una honrosa manera d'entrar en la majoria d'edat. Ens hem posat en contacte amb el comissari i el director del Museu perquè ens expliquin com és i com ha estat l'experiència. 

L'etern debat sobre si el grafiti pot/ha d'exhibir-se en galeries o només pertany al carrer, ha entrat en un nou camp de joc. Fa menys de dues setmanes es va inaugurar, ni més ni menys, en el Museu Nacional d'Antropologia l'exposició “Tot va començar en el vuitanta-quatre”. Una retrospectiva de com va arribar l'hip hop a Espanya i per tant el grafiti. 

Comissariat per Pastrón7, l'exposició compte amb joies atresorades des de fa dècades pels pioners del Breakdance, que sense tot just consciència van clavar la bandera d'una cultura que ha crescut exponencialment i s'ha independitzat dels seus orígens. 

El Museu Nacional d'Antropologia, que va ser inaugurat en 1875, recull i estudia a l'ésser humà de manera integral, les seves característiques físiques i la seva cultura. Potser per això és tan important que l'exposició tingui lloc en un museu com aquest, perquè implica un reconeixement públic per part de les institucions que no existia fins ara. Si bé és cert, que a molts escriptors de grafiti això no els suposa cap canvi, per a molts altres, significa una legitimización de la seva carrera i de les seves aspiracions.

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

En la xerrada que vam tenir amb Pastrón7, ens va contar que “la expo va de contar la història dels quals van viure això de l'hip hop a Espanya des del “dia un”, perquè la gent aliena a la nostra cultura la conegui, perquè les noves generacions de l'hip hop coneguin el passat i així puguin entendre millor el present i per a tocar-li la fibra sensible als quals el van viure i puguin fer un viatge en el temps."

LA PORTA D'ENTRADA: ELS 80’ I EL BREAKDANCE

L'exposició, per a la qual bàsicament s'ha comptat amb l'arxiu personal de Pastrón 7 i la direcció artística d'Alberto Mingote -qui també ha fet la direcció d'art d'un llibre de grafiti sobre Nova York que acaba de publicar Pastrón.- compta amb quatre sales: en la primera, viatgem a l'època del breakdance i el seu desembarcament al nostre país en els anys 1984 i 1985 on el nou ball es va donar a conèixer gràcies a un ambient molt propici -el look flashy dels 80s- i les archifamosas pel·lícules sobre el tema. 

MOLL, ELS FLECHEROS I EL RAP

En la següent trobem una zona dedicada als flecheros i  al primer escriptor de grafiti d'Espanya, Moll, del qual pots veure el vídeo que recentment traiem un vídeo que pots veure aquí. 

La tercera sala, la més gran, està dedicada al boom del rap i del grafiti al nostre país (1989-1991). En ella podem trobar un espai dedicat als primers discos de rap (Madrid Hip hop, Nadal Hip hop, Rap´in Madrid i Rap d'Aquí) i als artistes més destacats d'aquells anys. 

I VA ARRIBAR EL GRAFITI

“La resta de la sala l'ocupa el grafiti. La joia de la corona són les retallades originals de signatures dels cartells de publicitat del metre, recopilats durant anys per Larry 88 i exposats per primera vegada en un museu. Les vitrines estan plenes d'objectes, roba, esprais, retoladors, esbossos…”. Tot un viatge en el temps que farà feliç als nostàlgics. 

Mes de 700  fotos de peces mítiques de gent important i no tan important, ocupen la major part de l'espai d'aquesta sala, una bona mostra que ajudarà a entendre l'esperit de l'època. En la expo han participat, amb material cedit durant tots aquests anys, gent com Xile, Felipe Gálvez, Fini i Shrimpy (Freeze Rockers), Glub, Kapi, Koa, Larry88, Mestra KDS, Randy, Skeep, Stimie, Suso33, Mata, Toeo, Zeta… la llista és interminable.

MITJANS 

L'última sala s'ha dedicat als mitjans de comunicació i a la repercussió que va tenir l'escena en premsa des de l'inici. En cada sala, a més, hi ha un monitor amb imatges en bucle de l'època cedides per TVE. Des de l'actuació de Break Machine en el 1, 2, 3, al concurs de Tocata, passant per les actuacions de Jungle Kings, Sweet o Randy en Rockopop. “

Per a finalitzar us deixem amb les paraules del director del Museu. 

“Per al Museu Nacional d'Antropologia, no va ser difícil assumir el repte d'organitzar la primera exposició sobre els orígens del grafiti i la cultura hip hop a Espanya. Una institució com aquesta, la missió actual de la qual és la defensa dels valors de la multiculturalitat i la diversitat, no podia deixar passar l'oportunitat de mostrar, amb els seus protagonistes en primera persona, una realitat cultural molt present en els nostres entorns urbans actuals. Ens interessava sobretot, com a institució cultural i des del rigor, rastrejar i fixar els seus orígens, que, com és ben sabut, es remunten als anys 80. Com ens compta Francisco Reyes (comissari de l'exposició), Tot va començar en el vuitanta-quatre.

Aquest moviment cultural urbà, importat de les ciutats nord-americanes, va aconseguir connectar amb una generació de joves espanyols i espanyoles que van trobar en el break dansi, el rap i el grafiti una particular forma d'expressió. Aquells i aquelles joves són els pioners i pioneres del street art contemporani.

Tot va començar en el vuitanta-quatre és la primera exposició temporal dins un programa que el Museu Nacional d'Antropologia dedicarà a les cultures urbanes, i que tindrà continuïtat en els pròxims anys. Per això és especial per al nostre equip. Per això, i pel magnífic treball de Francisco Reyes i Alberto Mingote, amb l'ajuda d'un bon nombre de camarades -Kapi, Dalt, Zeta, Mata, Larry, Randy, Xile, Remebe, Toro...- i la col·laboració de les persones i entitats que han prestat objectes, imatges, recursos i temps per a fer-la possible, als qui no podem estar més agraïts”.

 Podeu visitar la expo fins a l'1 de novembre d'enguany.