MTN Virtual Residency: tercera setmana de treball

Motomichi Nakamura i Nicolas Romero EVER segueixen treballant en els seus projectes ideats per a l'MTN Virtual Residency. Dos estils artístics i creatius totalment diferents que requereixen, cadascun d'ells, una tipologia de treball molt específica, de la qual fem seguiment a continuació.

MOTOMICHI NAKAMURA, la importància de la llum i els espais

 El treball del novaiorquès, singular en si mateix, té com a punt de partida un estudi precís de les condicions ambientals en què fa les seves projeccions, ja que són els emplaçaments que escull el que determina el resultat final de tot el seu treball d'estudi. 

La recerca d'una llum ambiental no massa potent, la tria del lloc en el qual col·locar el projector i els cables sense bloquejar el trànsit (tant d'automòbils com de vianants), procurar que la llum projectada no enlluerni a ningú, així com la distància entre el projector i l'objecte, són les variables entre les quals Motomichi ha de trobar un balanç per a les seves instal·lacions.  

Tot i que en els registres que tenim dels seus treballs els escenaris estiguin completament buits, durant els processos de treball hi ha una interacció amb tot tipus de vianants. Inevitablement, la sorpresa dels espectadors els obliga a registrar les projeccions dels seus telèfons intel·ligents. "La gent involucrada en produccions visuals com fotògrafs, filmmakers, dramaturgs o dissenyadors acudeixen a mi per preguntar-me coses tècniques, i alguns fins i tot ofereixen una crítica completa (una cosa molt novaiorquesa)", ens explica. 

L'arribada de la nova realitat ha afectat d'una manera determinant la carrera de Motomichi, ja que un dels seus projectes consistia a situar les seves projeccions al metro, una idea que ha hagut de deixar pendent. D'altra banda, el distanciament social ha provocat que la interacció entre els espectadors casuals s'hagi vist minvada, cosa que, segons ell, és bastant trista. 

NICOLAS ROMERO EVER, format clàssic, visió extremadament actual

Fins al moment, Ever porta quatre pintures fetes i està embrancat en un díptic, sent la primera vegada que treballa en dues obres al mateix temps. 

Al marge de la brillant tècnica realista de la qual fa gala amb el pinzell, el que potser fa veritablement interessant la feina de Nicolas Romero és la simbiosi que es dona en la seva obra entre el que és clàssic i el que és modern. El seu estil naturalista ens porta directament a una pintura històrica, fet que ve reforçat pel concepte de "bodegó", una tipologia de pintures en què es poden encaixar els seus treballs. Però és la recerca intel·lectual dels elements culturals a través dels objectes el que ofereix una perspectiva contemporània en la seva obra, alhora que l'estètica pop a la qual, inevitablement, els objectes industrials ens porten.  

En els treballs que Ever està fent per a la residència trobem l'aparició de retrats dins dels elements que escull per a les seves composicions, cosa que emfatitza un dels significats que la seva obra ha adquirit en aquestes peces: la confrontació entre la cultura europea i la llatinoamericana. Un fenomen que és comprensible atesa la seva situació personal: l'alerta pública li està impedint tornar a Buenos Aires, i l'allargament de la seva estada a Madrid l'està obligant a establir-se, sobretot emocionalment, a la capital.