Entrevista a Verónica Ramos, Departament comercial Montana Colors

“NO PODRIA SER COMERCIAL SENSE SENTIR ADMIRACIÓ PEL QUE REPRESENTO”

La tasca dels comercials a una empresa com Montana Colors és imprescindible a l'hora d'assessorar els punts de venda sobre informar i distribuir els nostres productes. A nivell nacional (Espanya) aquesta tasca es duu a terme de manera tan propera com compromesa. Verónica Ramos ens ho explica, tocant altres temes igual d'interessants com són la igualtat, els valors de la marca, o l'interès sobre el producte, i com influeix tot això en la realització personal a través del treball.

Explica'ns en què consisteix la tasca de comercial a una empresa com Montana Colors.

El paper del comercial ha variat molt amb el pas dels anys. Crec que quan hi pensem, a tots se'ns ve al capdavant la imatge d'un senyor de mitjana edat recolzat al taulell d'una botiga, esperant per ensenyar un mostrari al gerent de torn. Això ha quedat completament obsolet.

Actualment, almenys a Montana, la nostra tasca va molt més enllà. Jo ho definiria com que som el canal entre el client i la marca. Ens encarreguem d'assessorar-los, resoldre dubtes i incidències, gestionar els espais dedicats al nostre producte i per descomptat, assegurar-nos que estiguin al dia de les novetats i que els implantin satisfactòriament.

Quines peculiaritats té la teva zona respecte d'altres territoris?

Fins fa poc, gestionava totes les comunitats de la costa cantàbrica (des de Galícia fins a Gipuzkoa, passant per Lleó), però es va decidir reestructurar la zona per fer-la més suportable. Arran d'això, la cultura i el caràcter dels clients s'ha tornat més variat, però en general la gent del nord compleix un parell de premisses que són tan tòpiques com certes: som reservats però fidels.

Potser aquí ens costa entrar amb productes més innovadors o aconseguir que les botigues s'actualitzin, però així que construeixen una relació de confiança amb nosaltres i ens deixen fer, tot va rodat. És una zona complexa però agraïda.

El teu lloc de treball és lluny de les oficines centrals, cert? Quins avantatges i inconvenients té això?

Efectivament. A manera personal, els avantatges superen els inconvenients. El teletreball t'obliga a ser molt organitzat i constant, però ben portat és una meravella. Ens passem els dies viatjant (de vegades amb jornades maratonianes), però les tasques d'oficina les fem des de casa i el fet de poder estalviar temps de desplaçament i tenir certa flexibilitat, ho valoro moltíssim.

Tot i que després et trobes en un poble perdut un dimecres d'hivern, acabes de tancar un bon tracte i penses que guai seria entrar ara per l'ofi i poder comentar la jugada amb tot l'equip prenent un cafè!

Però no es pot tenir tot, no?

Quan portes treballant per a Montana Colors?

Al desembre es compliran 6 anys. Han passat volant.

Per què vas decidir optar a una feina en aquesta empresa?

Va ser una mica de casualitat. Acabava de presentar el TFG (Treball de fi de grau) i buscava un ofici relacionat amb el disseny quan va aparèixer l'oferta de Montana. Era usuària dels seus productes i em va semblar una oportunitat increïble, així que em vaig inscriure i va sonar la flauta!

Quan vaig començar era un pollet acabat de sortir de la closca. Professionalment he crescut aquí.

Quines diferències creus que hi ha entre treballar com a comercial per a Montana Colors i fer-ho per a un altre tipus d'empresa?

No puc respondre amb seguretat perquè no he assumit aquest rol en un altre lloc, però el que sí que puc dir és que per a mi ser comercial no era una cosa vocacional. Tot i això, vaig descobrir que és un paper que m'agrada, perquè em sento representada pels valors de la marca i em sento segura pel que fa al que venem.

Crec que Montana té una filosofia molt marcada que li ha fet arribar on és i això m'enorgulleix. Es podria dir que sóc fan abans que comercial i que no podria ser comercial sense sentir admiració pel que represento. No ho concebo altrament.

Com és la relació amb la resta de comercials del territori ibèric?

Increïble. Som una família curiosa, però congeniem perfectament. Hauríem de fer un cop de cap als companys de RRHH per haver aconseguit formar aquest equip.

Estem en contacte continu, és una xarxa de suport bàsica per al dia a dia. El cable a terra.

I amb els internacionals?

Amb ells la relació no és tan directa, però flueix quan cal. Realment les nostres maneres de treballar són diferents i això fa que no estiguem tan connectats.

Explica'ns una anècdota curiosa que t'hagi passat treballant.

La veritat és que al tractar amb tanta gent diàriament et trobes de tot. I és divertit, perquè ho negarem.

Un cop vaig entrar en un despatx i em vaig topar amb un animal dissecat fent de suport per a un llum de sobretaula. Només volia fugir.

En una altra ocasió em va tocar visitar un estudi de tatuatge que distribuïa els nostres productes, que va resultar ser la part del darrere d'un sex-shop. La cirereta de la història és que ni tan sols vaig poder, al seu moment, conèixer el client perquè l'havien empresonat aquella mateixa setmana. Cosetes.

Ens explicaries un moment important per a tu, a l'àmbit laboral, que hagis viscut des que treballes a Montana Colors.

És difícil destacar-ne un, però potser haver participat en certes negociacions que han permès començar a treballar amb grans grups. Obrir camí és il·lusionant.

O haver pogut viure els 25 anys de Montana en aquella celebració històrica.

Parlem d'igualtat. Com vius aquests temes dins del teu àmbit laboral i concretament treballant per a una empresa com Montana?

La tasca comercial sempre ha estat copada per perfils majoritàriament masculins, però és una tendència que està canviant i que es pot apreciar al dia a dia.

Crec que sóc afortunada, perquè em sobren els dits d'una mà per explicar les vegades que m'he sentit incòmoda per les connotacions de ser dona en aquest lloc. En general, l'ambient que em trobo és respectuós i potser fins i tot més cordial que quan la porta la creua un home.

La meva feina és força individual i sento que em falta perspectiva, però segons el que he viscut tots aquests anys crec que puc dir que Montana, a nivell intern, és un exemple a seguir en termes d'igualtat.

Alguna recomanació si visitem el nord-est de la península?

La recomanació és que vingueu, a seques. La resta es fa sol.

Si voleu urbs, a Bilbao. Si preferiu platges i muntanya, a Astúries. I si no sabeu què voleu però us ve de gust tot, a Galícia.

Aquí tenim bon menjar però millor gent i si necessiteu guia, ja sabeu!

Pots fer una ullada a altres entrevista al MTN Crew a “We are Montana Colors”.