- Sobre Montana
Vols conèixer les últimes notícies del univers MTN? Productes, graffiti, muralisme, festivals, art i molt més.
Tornar "Trobaria a faltar l'acció tan trepidant" Entrevista amb Oscar Ferrer, director de financesA l'entrevista anterior, Anna Dimitrova l'esmenta com el seu treballador preferit dins de l'empresa. El fet que Oscar Ferrer sigui el director financer de Montana Colors pot ser que tingui alguna cosa a veure amb el motiu de la seva elecció. Així que preguntem-l'hi a ell mateix, això i altres aspectes tant tècnics com més transcendentals sobre el seu lloc de treball i el seu paper a Montana Colors.
Per què creus que Anna Dimitrova t'esmenta com el seu treballador de Montana Colors preferit?
[Riu] Em puc imaginar per què ho ha dit, sí... Soc el que executa els pagaments, així que jo encantat de cada final de mes donar-li aquesta felicitat. Però atenció, que jo només soc el missatger i, com diu la frase, no soc l'important.
Pots explicar breument en què consisteix el teu lloc de treball?
Resumint, consisteix en gestionar els recursos financers del grup Montana, ordenar la informació financera perquè sigui útil i gestionar la relació amb els bancs, accionistes, auditors i les filials del grup.
Parlem de números... Quants anys fa que treballes a Montana Colors?
Ho he calculat i em surt: 9,6666666. De debò, 9 anys i 8 mesos
Quantes peces de graffiti has pintat? (Si la resposta és cap, explica si alguna vegada has utilitzat un pot d'esprai i per què)
Com que la paraula "peça" la veig bastant àmplia, crec que puc dir que dues, i compto com la segona l'acció de projectar pintura en esprai sobre una peça anterior. Esborrar-la, bàsicament.
I en un ús una mica més durador, doncs el típic repintat de cadira de jardí blanca. No puc explicar grans aventures, em sap greu...
Quants llocs de treball hi ha sota la teva direcció?
[Riu] Ja veig per on vas. Vols que recaigui sobre mi la pressió de dir que de mi depenen deu llocs de treball.
Prefereixo dir-ho com que m'ha tocat gestionar un equip de deu persones, de gran qualitat humana i tècnica, per cert. En aquest mateix ordre d'importància per a mi.
Així que no veig llocs de treball, sinó persones, a les quals intento ajudar, per tornar-los el favor que em fan elles ajudant-me a mi. Si en el camí els puc ensenyar alguna cosa, doncs això serà una gran notícia.
Posem-nos seriosos... Quines capacitats creus que són fonamentals per portar les finances d'una empresa?
Tranquil·litat, moooooolta tranquil·litat.
Un cert rigor i metodologia, esclar, però sense obsessionar-se amb el mètode, perquè després et canvien quatre coses i ja estàs perdut, mira aquest 2020...
Per gestionar el més sensible i estressant, que és la tresoreria, crec que fa falta bastanta intuïció, no tot es pot pronosticar, i no tenir por que s'acabin els diners! Se'n demanen més, i ja els tornaràs d'aquí cinc anys. Sempre cal tornar-los al banc, això sí.
I que cal resoldre les coses de la manera més senzilla possible sempre, sense explicacions gaire complicades.
¿La part més difícil de la teva feina?
A vegades costa molt desconnectar després de setmanes de màxima pressió, però cal intentar buscar el moment de calma, per gaudir d'altres coses.
Vist des de fora, la teva feina sembla molt tècnica i cíclica. Creus que alguns llocs de treball responen a tipus de personalitat molt concrets? Per exemple?
En això de cíclic l'has clavat, sí, podria dir que aquesta part també és molt complicada, l'haver de complir d'una manera tan estricta amb les dates dels diferents tancaments, tancament fiscal, tancament comptable, tancament tresoreria, el tancament anual... Tot són tancaments, tancaments i tancaments.
Però crec que la gent de finances-comptabilitat també pot tenir un punt de creativitat, que és la cantarella amb els comptables sempre, que no la tenim. Necessitem tenir les clàssiques aptituds d'ordre, mètode, rigor, bla bla bla, esclar. Però per dissenyar un informe financer també cal tenir certa gràcia en el disseny i fer-lo agradable a la vista, ja que alhora serà més fàcil d'entendre.
Per treballar en una feina com la teva, què és més important, ¿la vocació o la formació?
Parlar de vocació en economistes, bufff... A mi no m'encaixa gaire. N'hi deu haver que en tinguin, però jo per descomptat no soc un d'aquests. Crec que som gent molt pràctica, alguns ens sentim còmodes amb els números, com els advocats amb les paraules...
Així que alguna cosa t'ha d'agradar. El càlcul, sí, una base formativa has de tenir, d'acord, però el que cal tenir és tranquil·litat, com he dit abans.
¿Números i art són compatibles?
A veure, intentar definir l'art pot ser complicat, però bàsicament seria qualsevol activitat que et faci sentir alguna cosa especial, que et connecti amb algun moment viscut o que et connecti amb l'artista. Connexions, sensacions, emocions...
Els números no són art, això segur. I si ho preguntes en el sentit de si als que venim de números ens emociona una obra d'art, evidentment que sí. A mi m'agrada molt la pintura, m'hauria encantat ser pintor o escriptor.
Com que Anna Dimitrova et va esmentar en la seva entrevista i sabem que has acudit a moltes inauguracions de la Montana Gallery, diga'ns si recordes una exposició en concret que et cridés l'atenció.
Em quedo amb l'explosió que va suposar l'exposició d'Ariz, i també, per la meva afició al còmic, la que vam fer d'homenatge a Moebius, que va ser una expo col·lectiva.
Si deixessis de treballar com a director financer a Montana Colors... Què és el que més trobaries a faltar?
Trobaria a faltar Montana molt més que el lloc de treball. Però bé, del rol de director financer segur que en trobaria a faltar l'acció tan trepidant que tenim aquí.
CompartirGener 18, 2021CategoriesCategories10669