"Tenim certa responsabilitat amb els més joves" - Entrevista a Brenda Torrent, treballadora de Montana Shop Barcelpna - Born

Brenda Torrent s'ha convertit en una icona de la Montana Shop Barcelona – Born després de més d'11 anys treballant com a dependenta: fins i tot els trapers Pimp Flako i Kinder Malo li van dedicar una cançó. Sense desmerèixer els seus companys, el caràcter particularment proper de Brenda és un dels pilars sobre els quals s'aguanta la personalitat de la primera botiga oficial de Montana Colors que, avui dia, s'ha consagrat com un punt obligat de visita i trobada pel que fa a la cultura de carrer de Barcelona.

Quins productes es venen més a la Montana Shop Barcelona - Born?

Bàsicament la pintura en esprai. El 94 és el que més se sol comprar en grans quantitats, segurament per a projectes de grans dimensions o treballs, mentre que el Hardcore té més clients però en adquisicions de menor quantitat.

La botiga es localitza al que anomenem “Espai Barcelona” ja que està adjunta a la Montana Gallery i al Montana Cafè Restaurant. Quins inconvenients i avantatges té això?

Inconvenients no en veig cap, no trobo res de negatiu. Tot és millor perquè és un punt de trobada. Entre altres coses vénen al cafè companys de l'empresa que treballen a Barcelona amb qui podem compartir i contrastar impressions de tota mena.

La galeria, per altra banda, és un espai increïble que atrau també molt de públic. Potser estaria bé que els treballadors poguéssim proposar artistes a exposar ja que coneixem molta gent que pot ser interessant.

Ets la dependenta que porta més temps a Montana Shop Barcelona. Hi ha algun secret per mantenir la motivació i alegria que tu demostres de cara al públic amb un client tan heterogeni?

Jo vaig començar aquí sense ser escriptora de grafitti. Quan vaig entrar aquí vaig començar a conèixer un món nou que fins avui no m'ha deixat de sorprendre. Venir cada dia aquí me'l prenc com una aventura ja que cada dia passen coses diferents. M'he enamorat d'això. A més a més, m'agrada molt treballar amb els companys que tinc. Em sento molt privilegiada de treballar amb persones molt diferents que admiro i que m'aporten moltíssim al meu dia a dia.

Què ens pots explicar sobre la interacció amb els clients?

Doncs, per exemple, als més joves els veus créixer i amb ells acabes inevitablement formant part de la vida i del desenvolupament personal. En certa manera crec que tenim una mica de responsabilitat ja que la botiga, a més de ser un punt de referència, és un lloc de contacte i diàleg entre persones que comparteixen les seves inquietuds i també els problemes. D'aquesta manera, amb els clients més joves, intentem tenir una relació una mica paternal per ajudar-los en el desenvolupament humà en edats que de vegades poden ser delicades.

Quins altres perfils hi ha, a més de joves escriptors de graffiti?

Doncs des de gent que vol pintar un moble o elements domèstics fins a professionals que descobreixen més coses del món de l'aerosol de les que podien imaginar. També hi ha clients aleatoris que acaben formant part del dia a dia.

I amb l'entorn de la botiga?

Per exemple, tenim molt bona relació amb els treballadors que reparteixen butà. Quan fa mal temps es refugien a la botiga i ens proporcionen canvis per a la caixa. També ens portem molt bé amb l'establiment adjacent de menjar veneçolà, amb la comunitat de veïns que sempre es mostren atents quan sorgeix algun problema i ens deixen regals per Nadal… som com una família. Podríem acabar fent un centre comercial al carrer Comerç.

En tots aquests anys, quines evolucions i canvis més grans has vist.

A banda dels clients, que passen de ser nens a persones adultes i evolucionen, a nivell d'empresa m'ha sorprès molt que, amb el pas del temps, vagis on vagis tothom coneix Montana. Això et fa sentir força orgullós de la feina que tens en què, a més, et cuiden i et fan sentir únic.

Hi ha clients difícils?

Fins i tot els clients més difícils que hi solen haver, amb el pas del temps acabes tenint una relació entranyable amb ells i els agafes afecte.

Mantens amistat amb algun treballador que ja no estigui treballant?

Si, és clar, amb aquella… com es deia?

Creieu que els treballadors de la botiga esteu en una posició diferent respecte a la resta de l'empresa?

Ens sap una mica de greu no poder formar part de molts esdeveniments perquè hem d'estar sempre aquí a primera línia de foc plogui o troni.

Alguna anècdota especialment peculiar?

Hi ha moltes… un dia se'm va rebentar un pot de tinta al cap i em vaig tacar sencera de color platejat. Però una de les més divertides ha passat recentment…

Hem estat molts anys amb un petit desnivell a la vorera, just davant de la porta de la botiga, on s'acumulava un gran toll d'aigua quan plovia. Fa poc, van venir uns treballadors de l'Ajuntament a fer reformes al paviment a pocs metres de la Montana Shop. Com que havien marcat amb esprai blanc les parts de la vorera a reconstruir, el meu company Alain va agafar un Hardcore blanc i va fer unes “marques extra” al tros de desnivell de l'entrada a la nostra botiga. L'endemà els treballadors de l'ajuntament van arreglar la sotragada inconscientment i des de llavors ja no hi ha toll quan plou.