"Recordo estar assegut al terra d'un magatzem buit fent la primera trucada per contractar internet". Entrevista amb Bernat Escorihuela, Marketing Manager MTN Austràlia

No qualsevol persona es podria moure des de Barcelona a Austràlia per ajudar a coordinar el projecte de la filial a la gegantina illa d'Oceania. Bernat Escorihuela era “l'escollit” per dur a terme aquesta tasca, una autèntic tot terreny que ha demostrat a Montana Colors molt més que el compromís amb la feina ben feta. No et perdis tot allò que ens explica en aquesta sensacional entrevista.

Què dimonis fas a Austràlia?

Sobre el paper, sóc Marketing Manager. M'ocupo de portar tota la comunicació de la filial tant externa (de cara a clients) com a interna, (pont entre HQ's i l'equip de la filial). Un punt important de la meva feina és gestionar les xarxes socials, dissenyar campanyes...

Tot i això, a MTN AU, encara que eficient, tenim un equip reduït. Això vol dir que tant Ben (Manager), com jo, acabem fent tasques multidisciplinàries. En un mateix dia puc gravar un vídeo de TikTok, resoldre dubtes tècnics de clients, gestionar comandes o, si estem al màxim, fins i tot empaquetar caixes de pintura.

Pel meu background al camp audiovisual, també sóc l'encarregat de generar tot el contingut que es genera a la filial.

Qui forma l'equip amb què treballes?

Ben Morton (Manager), Jana Font (Àrea Manager Àsia), Matt Read (Warehouse Manager), Ben Moras i Vinh Cao Quoc (tots dos mossos de magatzem). La millor plantilla que ha tingut la filial fins avui!

Explica'ns breument el teu recorregut a MTN.

Aquest estiu fa 13 anys que vaig treballar per primera vegada servint plats al Montana Cafè Restaurant, amb 17 anys. Durant els meus següents 4 anys d'universitat vaig treballar els dissabtes i part de les vacances servint pots de pintura a la MTN Shop del Born. Gràcies a aquesta experiència, vaig entendre la dimensió del graffiti. Va ser molt bona època i vaig conèixer un munt de noms de l'escena de Barcelona i artistes internacionals que venien de visita. Entre ells, vaig fer molt bons amics que conservo fins avui.

Quan va acabar la universitat, va sortir l'oportunitat de començar amb el projecte d'obrir la filial a Austràlia. Així que després de mig any de training a LA amb l'equipàs a la filial dels EUA, vaig anar a viure a Sidney on vaig estar un any asseient les bases de Montana Colors Austràlia. Va ser una experiència forta. Recordo arribar el primer dia i estar assegut a terra d'un magatzem buit fent la primera trucada per contractar internet.

Se'm va acabar el visat a l'any, així que, a finals del 2017, vaig tornar a Barcelona per entrar al Departament d'Exportació i portar els clients d'Àsia i Oceania i continuar treballant amb Ben al projecte de la filial (a distància). Els següents 4 anys a Export van ser molt intensos, en el bon sentit de la paraula. Vaig viatjar i vaig aprendre un munt! Vaig tenir la sort de tenir grans mentors.

Fa gairebé 11 mesos vaig arribar a Austràlia de nou amb el pla de quedar-me més temps per centrar-me exclusivament a desenvolupar el mercat australià i aportar tot el que pugui a l'equip a Sydney.

M'agradaria donar les gràcies a tots els que n'han format part i m'han ensenyat al llarg d'aquest recorregut. Sabeu qui sou!

Com vas prendre la decisió d'anar-te'n a Austràlia i com ha estat tot aquest canvi?

Era un win-win en tota regla. A nivell personal hi havia molts indicadors apuntant al projecte Austràlia i sé que per a Montana Colors, tenir algú de la casa a 17.000km amb qui poder confiar és un bon plus.

El canvi ha estat molt positiu. Personalment, estem vivint la vida que hem vingut a cercar. No tot és un camí de roses, com la gent creu. La distància es nota, hi ha dies que més que altres, però em sembla que ens estem adaptant bé.

A nivell professional, crec que l'equip aquí està molt més connectat i al dia de tot el que passa a Barcelona. Aquest any, ha estat un any de canvis (a Austràlia també) però estem treballant en projectes potents que donaran èxits aviat.

Què és el millor i el pitjor de viure a Sidney?

Des del meu punt de vista el millor de Sidney és la multiculturalitat, el que té a prop paisatges salvatges i la infinitat d'espots per tirar-te al mar.

El pitjor, el graffiti. Hi ha grafits, i molt! Però venint a Sidney, des d'una ciutat com Barcelona i les opcions que ofereix per a un escriptor, és una història diferent de la que estava acostumat. Sobretot, amb un visat de treball...

Eres escriptor abans de començar a treballar a Montana... què és per a tu el graffiti?

Llibertat.

Quines similituds i diferències veus entre el graffiti australià i l'europeu?

Generalitzant, aquí tenen lleis més estrictes contra el graffiti. La societat reacciona diferent de la pràctica del graffiti il·legal. Sento que es penalitza i es discrimina més. Hi ha molta distinció entre murals/Street art versus el grafit pur i dur. Sento que a Europa està més integrat i la gent ho normalitza molt més. Tots dos escenaris tenen el costat positiu i el costat negatiu.

Sabem que també surfejes i escales... tenen en comú aquests hobbies alguna cosa amb el graffiti?

Absolutament. Encara que soni clixé, a tots busco aquest moment de llibertat i expressió. Crec que és una cosa humana, cadascú té els seus mètodes. Per mi, la interacció d'un mateix amb l'entorn, l'esforç, la curiositat, la pràctica i les ganes de millorar que mai no acaben són bons punts en comú entre ells.

Tots tres formen part de qui sóc i de la meva personalitat. Em porten a tenir noves experiències, a conèixer gent i llocs nous que no coneixeria de cap altra manera. M'atreviria a dir que gran part de la meva vida gira al voltant d'aquests tres elements. Tant és així, que treballo per a una empresa que ven llaunes de pintura en esprai. Sóc un bon client de MTN.

Va, va, va, explica'ns alguna anècdota divertida i sorprenent pintant.

Compte que això va directe a Linkedin...

Casualment vas néixer el 1994. Tens algun vincle emocional amb l'empresa no només per aquesta coincidència?

He tingut un vincle emocional fort amb Montana Colors. Abans de res, per la meva relació amb el seu fundador, Jordi Rubio.

També pinto graffiti. Com a escriptor, no treballador, em trec el barret davant de tots els empleats i exempleats de MTN que han aconseguit l'impacte que es té al món del graffiti.

També acostumo a lliurar-me a mort en allò que faig, i sí. Ara tinc un vincle emocional/personal amb el projecte d'Austràlia que va més enllà del que és purament professional. He sacrificat el pernil ibèric perquè això tiri endavant!

Que la marca tingui la mateixa edat que tu significa que per a tu no és una cosa nova... és cert?

Crec que vaig veure la meva primera llauna de MTN a casa quan tenia 7 o 8 anys. El meu pare l'estava fent servir per pintar el símbol de la pau en una tela que després pengem a la pilota a l'època de la guerra a l'Iraq. Així que no. Res de nou.

Creus que vanagloriar-se de fer anys té un efecte positiu o negatiu sobre el públic més jove?

Si se sap portar bé, sens dubte positiu. Crec que, com a marca, hem d'estar al dia de les tendències, les necessitats i les inquietuds de la joventut. Sobretot, per a una marca com Montana Colors. La gent se sent representada per MTN i crec que hauria de continuar sent així. Com és lògic, a casa (Espanya/Europa) el mercat està una mica saturat... Però no us creuríeu com n'és d'apassionada la gent amb la marca a països asiàtics, per exemple. Pell de gallina!

Al final l'experiència és un valor afegit que, en tot cas, suma i ajuda a qui s'aventura a provar per primera vegada una llauna a sentir-se més confiat sabent que té un producte bona qualitat.

Com veus l'empresa d'aquí a 5 anys?

S'està fent un gran esforç per diversificar mercats i canals. En última instància, això hauria d'aportar un impacte positiu a l'empresa i conseqüentment al client final. Sigui quin sigui l'abast de les diferents gammes de productes que fabriquem.