“Anem a espatlles de gegants”, Entrevista amb Alberto Feás, responsable de comunicació

Algú ha de pensar i redactar tots els continguts i textos publicats per Montana Colors, des de les notícies de MTN-World fins al que estàs llegint ara mateix. Aquest és Alberto Feás, que després d'11 anys treballant per a Montana Colors generant continguts és ara el responsable de l'equip de comunicació. Amb aquesta entrevista donem una mica més de transparència a la seva figura.

Descriu a què et dediques al teu lloc de treball.

A nivell organitzatiu proposo les estratègies i el to que Montana Colors ha de portar als principals mecanismes de comunicació de la marca: des de trobar la millor solució comunicativa per expressar no només per a què serveixen els nostres productes sinó el que signifiquen, fins a alimentar i reivindicar la cultura del graffiti. També m'encarrego personalment de molts dels continguts que es publiquen a les xarxes de Montana Colors, des de MTN-World, Montanacolorstv fins a TikTok. A l'equip de comunicació estem Maria Cano, editora de continguts per a MTN-World, el Doctor Louis Pierre Boivin, Community Manager, Nuria Serrano, creadora de continguts per a MTN Ideas i David B. Rock, el nostre videomaker.

Quina és la teva experiència laboral abans de MTN?

No vaig tenir una experiència laboral molt intensa abans de treballar a MTN, ja que, fins que vaig deixar d'estudiar, només tenia feines de curta durada: des de reposador de supermercat fins a muntar escenaris. La resta de l'any aconseguia diners pintant per a negocis o esdeveniments i joselando.

Explica breument com vas entrar a Montana Colors i quin ha estat el teu recorregut.

Amb Pol Pareja portàvem una revista de graffiti que es deia Goodfellas, així que teníem contacte constant amb Albert Guarch per temes tant de distribució de la revista com de publicitat. El Pol i jo érem clients assidus de Montana Shop Barcelona i organitzavem les presentacions de cada exemplar de Goodfellas sota la supervisió de Dario Chemello, en aquella època encarregat de la botiga i del restaurant. Quan vaig finalitzar els meus estudis a la universitat, Dario em va proposar entrar a treballar a la botiga i al cap d'un any Angelo Lospinuso, actual director de SprayPlanet USA, em va oferir encarregar-me de MTN-World, tutelat per Antonio Garcia Mora, fins ara, director de Tramontana. Fa alguns anys Miriam Alarcón va entrar com a cap de màrqueting, ella va saber redireccionar les meves responsabilitats i optimitzar les meves funcions.

Com ha canviat Alberto en 11 anys?

Crec que, fora de tot pronòstic, m'he convertit en una persona més responsable, endreçada i conscient. El que se sol anomenar madurar. Però tampoc he canviat gaire ja que segueixo tenint els mateixos interessos i la mateixa manera de veure la vida que vaig construir des d'adolescent. Sempre vaig pensar que si l'Alberto de 14 anys se sentiria orgullós de veure què seria en un futur, és que estava fent les coses bé. Resulta que Virgil Abloh tenia una frase semblant….

Et preocupa que el graffiti sigui una moda passatgera?

Jo crec que ja no hi ha les modes, de la mateixa manera que no hi ha les tribus urbanes; només hi ha les tendències. I el graffiti ja forma part de l'imaginari juvenil de manera gairebé inamovible. L'auge de la cultura urbana en les darreres dècades hi ha tingut molt a veure, encara que no tinc clar si com a causa o com a conseqüència. Ara, el graffiti com a eina d'expressió és més a l'abast que mai per a qualsevol jove. Això no vol dir necessàriament que tots siguin o vulguin ser escriptors de graffiti, però si propicia que tinguin un acostament a la cultura i cert coneixement sobre aquesta.

Què opines de la marxa de Jordi Rubio de Montana Colors?

Sempre és una llàstima que l'inventor del projecte, la persona que va generar tota aquesta aventura al principi impossible, abandoni el vaixell. Però al final és una decisió exclusivament seva que hem de respectar i assimilar amb optimisme: com diu Yako Muñoz, “que les coses canviïn va bé”. Jordi no és l'única persona important per a Montana Colors que ha abandonat l'empresa recentment, però, és moment de quedar-se amb allò positiu i aprofitar tot allò construït per guanyar impuls i arribar més lluny encara. Com deia Isaac Newton “anem a espatlles de gegants”.

Quins canvis s'han produït o es poden produir en relació amb això?

A més de ser l'ànima de Montana Colors, en Jordi era una persona amb una visió que apuntava moltes direccions diferents i el seu caràcter emprenedor feia prendre decisions clau de manera instintiva. Ara cert tipus de decisions s'han de fer d'una manera molt més racional i, per tant, requereixen més temps de planificació. El caràcter personal que Jordi impregnava a l'empresa ara s'ha de repartir a tots els que treballem a Montana Colors i d'alguna manera som ambaixadors d'aquesta manera peculiar de ser que té la nostra marca.

Multinacionals al graffiti, com ho veus des de la perspectiva d'un escriptor de graffiti?

Em fa gràcia quan algú diu despectivament que Montana Colors és “una multinacional”, perquè així es demostra saber molt poc sobre el funcionament de l'economia al món. Montana Colors fabrica, distribueix, té seu i paga impostos aquí, encara que tinguem filials que distribueixin els nostres productes USA, Austràlia o Alemanya. Aquesta no és l'estratègia d'una multinacional. De fet, la majoria de les marques de pintura en esprai depenen directament de multinacionals de debò per a les quals el graffiti és només una petita part de la seva facturació. I és que, inevitablement, el graffiti ha consolidat un mercat a tenir en compte, i això ha tingut conseqüències positives i negatives a l'àmbit: ara tot és més accessible que mai, però es diu que hi ha menys màgia i encant. Tot i això, gràcies a això, molts escriptors de graffiti poden viure directament o indirectament de pintar, o almenys tenir un reconeixement a l'alçada del seu treball, cosa que no seria possible si tot aquest fenomen no s'hagués desenvolupat tant. Però bé, al final tots aquests assumptes són irrellevants, perquè, si parlem de graffiti, la realitat només és als carrers.

Aleshores creus que el graffiti ha perdut la màgia que tenia quan era una cultura més underground?

La màgia continua existint i això ho sent tothom que agafa un esprai i pinta al carrer. Crec que, de vegades, quan pensem que temps passats van ser millors, no ens adonem que el que veritablement enyorem és que nosaltres teníem 20 anys menys. Però ara mateix els xavals estan sentint aquesta màgia també, encara que de manera diferent com ho és en cada persona. De vegades ens costa concedir als altres la possibilitat que les seves vivències siguin tan boniques i emocionants com les nostres… o més.

Dels projectes que has realitzat per a Montana Colors, de quin et sents més orgullós?

El vídeo que fem David B. Rock i jo sobre la figura de l'escriptor Sabe FYS, amb motiu de la seva Edició Limitada MTN. Pocs vídeos aconsegueixen manifestar en un únic testimoni tot allò que significa pintar grafits i d'una manera tan sincera i real. L'entrevista publicada a MTN-World el 2019 a Senk CMS també va tenir molt d'impacte tant per l'enorme talent del protagonista com per la perspicàcia i el coneixement.

Fa uns mesos, vam publicar el darrer vídeo de MontanacolorsTV, un curt documental molt especial que vam gravar a Londres David i jo el procés del qual ha estat una experiència fascinant. Feu-li una ullada, no us penedireu.