"Vaig sentir una profunda admiració" | Entrevista a Albert Guarch, relacions públiques

És un dels treballadors més antics de l'empresa, per la qual cosa ha desenvolupat diferents funcions al llarg de tota la seva carrera des que va començar preparant comandes sol al primer magatzem de Montana Colors. Actualment la seva tasca està vinculada a diferents tasques comercials internacionals i d'atenció al client, gràcies a la seva dilatada experiència i el seu profund coneixement de l'empresa. Avui parlem amb Albert Guarch, qui ostenta el títol de “Relacions Públiques” encara que li seria més adequat el de “mite”.

Quanta gent hi havia a Montana quan vas entrar? Quin any era? Quina idea tenies sobre l'empresa i el que anaves a fer?

La meva aventura a Montana va començar a la fi de 1996, en aquells dies érem unes 7-8 persones en total. Jo vaig començar al magatzem de Vacarisses el qual, al cap d'uns mesos, va acabar sent la fàbrica de Montana. Però en 1996 la fàbrica encara estava a Esparreguera i la resta de l'equip també. En aquell moment Montana era una empresa molt jove i amb un creixement molt ràpid, d'alguna forma tots els que formàvem Montana fèiem una mica de tot, en el meu cas principalment la gestió del magatzem i suport comercial (ajudar a Jordi Rubio amb els clients, anar a repartir, preparar comandes, etc).

Quina relació tenies amb el grafiti i què va ser el que vas sentir en començar a formar part de tot això?

La meva relació amb el grafiti era de mer espectador, observava els grafitis que veia pel carrer i poc més. Com a molt havia comprat alguna vegada algun esprai per a pintar la meva bicicleta.

Quan vaig començar a descobrir el món del grafiti des de la meva posició, ja a Montana, vaig al·lucinar molt. Mai em podia haver imaginat tot el que hi havia darrere: parets, trens, interRail, escriptors viatjant pel món per a pintar i compartir bons moments amb altres escriptors que a vegades ni parlaven el seu idioma, respecte, inspiració… així que el que vaig sentir va ser una profunda admiració.

Has viscut tot el creixement de Montana Colors de tal forma que t'has d'haver acostumat a aquesta evolució positiva. És així?

Des de fora pot semblar que Montana sempre ha tingut un creixement meteòric i vertiginós, però la realitat és que hi ha molta feina dura darrere i encara que gairebé tots els anys hi ha hagut un creixement respecte a l'any anterior, també va haver-hi etapes més complicades. Com per exemple, entre 2001 i 2002 va ser una època difícil a causa d'uns atacs de competència deslleial i a un incendi en l'antiga planta de producció de Vacarisses, que van deixar l'empresa en moments complicats. Però gràcies a l'esforç i obstinació de tots vam poder seguir endavant, si cap, amb més il·lusió i energia que abans.

Com veus que ha evolucionat la cultura del grafiti? Sempre ha anat a més o hi ha hagut èpoques mes fluixes?

Des del meu punt de vista el grafiti és una cultura molt viva i en constant evolució, mai ha deixat de canviar i mai ho farà. Sí que és cert que a la fi dels 90 i principis dels 2000 va haver-hi un boom molt fort que després amb els anys s'ha anat diversificant en diversos corrents.

Creus que aquesta evolució és la que ha afectat la marca, a l'inrevés o és una cosa recíproca?

Crec que és una cosa recíproca, Montana ha ajudat a evolucionar al grafiti en una certa manera, però sobretot el grafiti ha ajudat Montana a créixer. Més recentment, altres sectors com les belles arts, decoració, industrial etc. han donat un nou gir en l'evolució orgànica de Montana.

Has conegut a moltíssims escriptors, alguns d'ells llegendaris… tens algun record especial amb algun d'ells?

No m'agrada esmentar noms perquè em sabria greu per tots aquells als quals no nomeno, ja que tots els escriptors que he conegut m'han marcat d'alguna manera. Però per a complir amb la pregunta, esmentaré per exemple els Montana Technicians a principis dels 2000 (Rocky (Cent en aquella época), Sok i Ome, Dems (Most en aquella época), Dib, Sems, el Niño de las pinturas, Okuda…), més tard Sawe, San, Os Gemeos, El Mac, Dran, KR, Honet, Mist, Tilt, Sen2, Part One, Blade, Remio… alguns per experiències més íntimes i altres simplement perquè han vingut a visitar la fàbrica o a realitzar projectes amb Montana. Com no, també haig d'esmentar els meus primers contactes i en conseqüència, amb els quals tinc un record especial per haver estat els meus primers referents: Kapi i Moockie. No oblidaré mai les sensacions que vaig tenir la primera vegada que vaig ser a el Bunker Store, la grafiti shopque regentaven a Barcelona, ja que a partir d'aquí vaig començar a comprendre molt millor tot aquest apassionant món.

Has viatjat per tot el món… quins llocs són els que més t'han sorprès i per què?

Cada lloc sorprèn si ho saps veure amb ulls receptius, no importa si és a l'altre costat del món o a la cantonada de casa. Però clar, sent europeu, els llocs que més m'han sorprès han estat en altres continents per aspectes culturals generalment. Per exemple el Japó, aquí el grafiti, encara que existeix, és molt més ordenat i respectuós amb les normes; si alguna cosa està prohibit ho està per a tots, incloent els writers, o així almenys a mi m'ho va semblar.

Parles 7 idiomes… Com es viu amb tota aquesta informació al cap?

Realment no parlo bé cap hahahaha), però sí, és una cosa que m'agrada i em motiva aprendre per a poder comunicar-me o entendre el màxim possible. Somiar o pensar ho faig gairebé sempre amb la meva llengua materna, el català, i realment no em suposa cap embolic mental. Generalment separo bé els idiomes i les circumstàncies.

Ets un dels treballadors més carismàtics i això és pel fet que la teva actitud és indestructiblement tranquil·la i positiva… tens alguna ètica concreta a l'hora de relacionar-te amb la gent i treballar?

Bé, això de tranquil pot ser que sigui de portes fora, però també tinc els meus moment impulsius i de nervis, com tothom. Per a mi és molt important l'empatia, saber situar-te en el lloc de l'altre i aplicar la màxima que el que no vulguis per a tu, no el vulguis per als altres. També intento tractar a tothom amb respecte, això és bàsic a nivell personal i si parlem a nivell laboral sempre intento tractar als clients per igual, no importa que siguin grans o petits, així com també als proveïdors. La humilitat amb la qual m'han educat és la que intento transmetre sempre.

La lliçó més important que hagis après?

Que els petits detalls són també molt importants en tot el que facis, al final tot suma i, a vegades, el que sembla no tenir molta importància pot arribar a ser fonamental.

Si el dia que vas entrar a Montana t'haguessin dit que avui dia la situació de l'empresa i el teu treball seria l'actual, què haguessis pensat?

Sincerament mai ho hauria pogut imaginar, han passat ja 26 anys per a mi i els canvis, encara que molt ràpids, també han estat fruit d'una evolució natural. En el meu primer dia en Montana podia imaginar a un any vista, però no gaire més enllà. Quan vaig entrar a Montana no coneixia el potencial que la marca tenia i molt menys podia imaginar on Montana anava a arribar amb el pas dels anys.

Pots repassar la història detallada de Montana Colors en la sèrie We Were There, publicada en MTN News.

No et perdis les entrevistes amb les figures claus de Montana Colors aquí.