ENTRE POTS DE PINTURA I VIDA DE PAGÈS, ENTREVISTA AMB FRANCESC CODINA

Si alguna cosa té en Francesc és experiència per explicar. Fa 22 anys que forma part de l’equip de MTN i ha vist canviar la fàbrica, les maneres de treballar i moltes de les persones que hi han passat. Entre pots de pintura, muntanya, cavalls i alguna anècdota de pagès que sembla treta d’una pel·lícula, conversem amb un dels veterans de la casa.

Fem un recorregut per la teva història a MTN...

Fa 22 anys que soc aquí. Vaig començar el 2004, quan tenia 24 anys, i ara en tinc 44. Imagina't si ha passat temps... i com ha canviat tot.

Al llarg d'aquests anys has passat per diferents llocs de feina o sempre has estat a producció?

Sempre he estat a producció. Em van canviar al magatzem durant els primers anys, però no m'hi vaig adaptar bé i vaig tornar a producció.

Per a qui no conegui la teva feina, en què consisteix exactament el teu dia a dia?

Jo soc maquinista: preparo bidons, preparo pots, omplo la pintura... Abans tot això es feia manualment, com encara es fa al Búnquer 6. S'etiquetava a mà. Jo omplia els pots i la meva companya hi posava la vàlvula i el tap.

Després de tants anys aquí, què és el que més ha canviat: les instal·lacions, la manera de treballar o les persones?

Els veterans som els mateixos!

Amb totes les línies automatitzades que hi ha avui dia, per què continua sent necessari el Búnquer 6?

En part, perquè hi ha productes una mica més delicats i és millor fer-los a mà. També s'hi fan altres coses, diferents pintures, però normalment el Búnquer fabrica els productes més complicats de produir.

Què és el que et fa continuar venint a treballar amb ganes després de 22 anys?

Primer, perquè visc al costat, soc del poble.
I segon, perquè porto tota la vida aquí. És clar que hi ha dies que ho enviaries tot a la merda, però això forma part de la meva vida.

Què és el que més valores de treballar a MTN?

Els companys fan moltíssim. Quan tens gent al costat que et dona suport, és el que marca la diferència.

Quan plegues i et treus l'uniforme, qui és en Francesc?

Vaig amb bici, tinc un cavall...

Un cavall?

Jo vinc de pagès, sempre hem tingut bestiar a casa. Soc pagès. Vaig estudiar agricultura, ramaderia i pesca, però les condicions d'aquesta feina no eren ideals. Aquí, però, estic bé.

La vida al camp sembla tranquil·la des de fora. Quina és l'anècdota més surrealista que t'hi ha passat?

Un dia va caure un llamp i es va incendiar tot el paller, el cavall es va desbocar, vaig caure al riu... Bé, si t'ho expliqués tot...

La vida al camp no és fàcil...

A mi, si em dius d'anar a la platja, no hi vaig. Bé, hi vaig per compromís si cal, però si he de triar, prefereixo la muntanya.

Ja que ets de la muntanya i de pagès, fes-nos una selecció de tres plats que qualsevol persona hauria de tastar almenys una vegada a la vida.

• Cap i pota


• Vedella estofada amb bolets


• Pa amb tomàquet amb botifarra i mongetes

Si algú ve a visitar MTN i et demana un bon lloc per dinar per la zona, on l'enviaries?

• Cal Jaume


• La Taverna de Castellgalí


• Cal Pitu

Després de més de dues dècades a MTN, com valores l'evolució de l'empresa?

L'empresa ha fet una evolució que ha estat positiva en molts aspectes, també per a la gent que hi treballem. Però la base de tot són els treballadors i el bon ambient de feina.

Si poguessis donar un consell a algú que acaba d'entrar avui a MTN, quin seria?

Crec que és important recordar que ningú no és perfecte, i ho dic com una cosa positiva. Els que portem molt de temps aquí no som perfectes i hem de ser crítics amb la manera com fem les coses. I els nous no neixen ensenyats, així que hem de tenir paciència. Crec que aquesta és la base del bon companyerisme.

I per acabar: aprofitant que tens el micròfon, vols enviar una salutació a algú?

Així, de primeres, doncs a la Nuri, la Marta, la Lili, la Lourdes, la Gemma…