CANS AND CO. 20 ANYS CREIXENT AMB MTN A MÚNICH

CANS AND CO. 20 ANYS CREIXENT AMB MTN A MUNICH

Cans and Co. és una botiga independent de grafiti i streetwear amb seu a Munich (Alemanya). Fundada en 2002 per Paul Heus, s'ha convertit en una institució i un centre cultural per als artistes bavaresos i per a qualsevol que visiti la ciutat. Munich és famosa per noms com Loomit.
  
 
Per a celebrar dues dècades de grafiti, MTN News es va posar en contacte amb Paul per a conèixer els secrets de l'èxit venent esprais i sabatilles.

MTN News: Qui està exactament darrere de la botiga aquests dies?
  

Paul: Soc el propietari i fundador de Cans and Co., creada en 2002. Al principi vaig dirigir la botiga amb l'ajuda de dos amics, però amb el temps em vaig fer càrrec de la botiga jo només. Usem les xarxes socials, però el contacte personal amb els nostres clients en la vida real té més valor per a nosaltres.  

Al llarg dels anys sempre he tingut almenys un ajudant, però en aquest moment tinc quatre mans que m'ajuden (Marian i Vivi).
 

 
MTN: Pots contar-nos la història de la botiga des que la vas obrir?  

P: La meva botiga, Cans &Co, té la seva seu en Maxvorstadt. El barri on vaig néixer i em vaig criar.
 
Vaig obrir la meva primera botiga en 2002, mentre estava en pràctiques de marxandatge visual. Per sort, vaig poder utilitzar un dels magatzems del pati posterior de l'empresa dels meus pares. Temps després, vaig poder convertir la meva afició en un treball: vendre pintura en esprai i roba, cada vegada més samarretes i sabatilles.  

L'obertura a l'agost de 2002 va ser bastant accidentada. Només obríem tres dies a la setmana, perquè jo seguia amb el meu altre treball. 
 
Contactar i negociar amb empreses més grans era súper difícil, sobretot en aquella època. L'antic proveïdor de grafiti de Munic venia les marques en exclusiva. Així que només una botiga en cada ciutat podia portar una determinada marca. Això era habitual en aquella època.
  

Comencem sent una botiga exclusiva de Montana Colors, venent únicament productes espanyols. Cans&Co oferia una petita varietat de llaunes Hardcore. Després de fer la nostra comanda per telèfon o fax en la primera oficina de MTN situada a Hannover, l'enviament es realitzava en caixes de 30 kg des de Henxs, als Països Baixos.  

Just quan obrim la botiga, la fàbrica d'Espanya es va incendiar, la qual cosa va provocar grans dificultats de subministrament per a nosaltres, i va ser un repte per al nostre nou negoci, especialment al principi.

MTN: Com vas promocionar el nou negoci per aquella època?  

P: A principis dels 2000 no existia Internet per a la promoció, així que els meus amics i jo repartíem fullets i adhesius en les jams de hip-hop, en les festes i en el centre de la ciutat.
 
La publicitat del boca a boca era i continua sent important.  

MTN: Què t'agrada del barri on està la botiga?  

P: Maxvorstadt, el barri on està la meva botiga, és un dels més cèntrics de Munich. En aquest racó de la ciutat es troben molts campus universitaris i el barri dels museus. 
 
La zona comercial aquí és variada, just enfront de la nostra botiga hi ha un petit cafè i una botiga de discos. El més important és que l'estació de metro "U2- Theresienstraße" està a un minut a peu.

MTN: Com descriuries la comunitat d'artistes que passen per la botiga?
  

P: Acudeixen a nosaltres escriptors de tot el món, perquè al llarg dels anys ens hem fet un nom gràcies a l'assessorament personal individual. Cans &Co és un dels llocs més valorats a Munic i en el sud d'Alemanya en general, quan es tracta de grafiti. 
  

Estem molt a la vora de la universitat tècnica i molts estudiants d'arquitectura venen buscant colors durant el temps dels seus exàmens/projectes finals. 
 

Els turistes que visiten els museus també es passegen a vegades per aquí.  

MTN: Com és l'escena del grafiti a Munich?
  

P: L'escena de Munic va ser, sobretot a la fi dels anys 80-90, la capital del grafiti a Alemanya. Avui dia, només una petita part de la gent ho coneix, ja que tothom està pendent de Berlín.  

Escriptors com Loomit, Neon, Won, Scout, Lando, Cheech, Chemnoz i molts més representaven i posaven la ciutat en el mapa. Especialment a través de Loomit, es va crear una xarxa internacional en aquests primers temps. 
 
Munic té alguns murals bastant bons, però a part d'això el street art no és diferent del d'altres ciutats. Val la pena esmentar que la ciutat només fomenta el talent d'un número molt reduït d'escriptors. És una pena que la ciutat no promogui la diversitat de l'escena del grafiti actual de Munic.
 Lamentablement, no hi ha moltes exposicions a curt termini sobre el grafiti en aquest moment, però existeixen museus com el Muca. Durant cinc anys han obert el Kunstlabor2, on diferents artistes, molts d'ells amb arrels en el grafiti, poden exposar les seves obres.  

Tenim la sort que el Kunstlabor2 ens ha ofert l'oportunitat d'utilitzar els seus espais per al nostre 20 aniversari el 9 de juliol de 2022. La festa serà una jam de hip-hop clàssic, una batalla de grafiti en viu, i també està previst un concert, però serà més punk en lloc de hip-hop.  

Won, SatOne, Loomit, Lando, Fanta i ADK Crew són alguns dels artistes més coneguts aquí a Munic, pel que fa a grafiti legal i treballs per encàrrec. Loomit i Lando, per exemple, també han fundat una associació d'art urbà. 
 

No obstant això, el meu escriptor favorit és WON, de l'ABC Crew. Les seves peces, especialment les que va fer en schwabing en elisabethmarkt, el tren del drac o les obres en poccistrasse i Feierwerk, van deixar una profunda petjada en mi i em van inspirar per a començar a fer grafiti. Crec que sense ell mai hauria començat a escriure.  

MTN: Quins llocs recomanes als visitants per a pintar o veure grafiti?
  

P: En comparació amb el passat, per desgràcia no queden molts llocs per a pintar a Munich. A la fi dels 80 teníem el major hall of fame d'Europa (fins a 1989). Amb el pas dels anys, cada vegada hi havia menys llocs on tothom tenia l'oportunitat de pintar.
  

Avui dia només queda un lloc, el local del Schlachthof en la Tumblingerstrasse, a causa de l'aparició d'una nova zona de clubs i estudis d'artistes. El aburguesamiento d'aquests llocs ocupa cada vegada més espai, així que el caràcter original de l'ambient del grafiti es va perdent a poc a poc.  

L'abandonada estació de tren d'Olympia també és un lloc habitual, encara que no sigui legal pintar allí. No és rar que et trobis allí amb aspirants a influencers que volen fer-se una foto davant d'una obra.
 
Els murals i les obres per encàrrec estan repartits per tota la ciutat. El donnersbergerbrücke, un dels ponts més grans de Munic, per exemple, va ser pintat per molts escriptors famosos locals, en una única ocasió :-(  

El millor lloc per a veure els trens regionals i de rodalia és l'estació "Ostbahnhof", per la qual passen gairebé tots els trens. 
 
Veure el metre a Munic és, sobretot per als visitants, bastant complicat, perquè cal saber com i on. A més, els metres pintats no solen circular.  

Com ja s'ha esmentat, tenim la galeria Muca (Museu d'Art Urbà i Contemporani de Munich - Hotterstr. 12, 80331 München) i el Kunstlabor2 (Dachauerstr.90) dels mateixos tipus.
 
El col·lectiu Common Grounds, un grup de persones que sol·liciten activament l'ús temporal de solars buits, ha aconseguit recentment els terrenys d'una antiga fàbrica de licors (Branntweinareal) en l'est de Munic. La fàbrica es convertirà en un espai obert per a joves artistes i s'espera que també sigui un nou lloc on els escriptors de grafiti puguin exposar les seves obres.  

Els tags i el bombardeig a Munic són molt comuns, però els grafiti es poleixen tan ràpid com apareixen. Munic és una ciutat molt neta i rica, per la qual cosa les autoritats no toleren els tags i les peces més grans. 
 
Haig d'esmentar, com a nota al marge, que fins i tot moltes de les barreres acústiques i els ponts de l'autopista tornen a pintar-se de grisa.

MTN: Quins productes especials o inusuals que tens a la botiga?
  

P: Durant uns 12 anys, el nostre lema va ser "sabates de colors, llaunes de colors". Enguany, desgraciadament, hem de deixar de vendre sabatilles.
 
Ens centrem en tenir un estoc d'una gran varietat de colors diferents,  

oferir productes d'edició especial, marxandatge exclusiu de Cans&Co i altres accessoris de vestir. 
 
El nostre marxandatge de Cans&Co consisteix en dessuadores amb caputxa, samarretes i gorres, que tenen un disseny diferent cada any. Les samarretes són les favorites dels turistes, perquè només estan disponibles a la botiga. 
  

Alguns productes exclusius, com els nostres propis taps de cervesa, encenedors o fumigadors de 5l + 3L, també van estar disponibles en el passat.
 Sempre estem oberts a col·laboracions, com l'edició limitada de llaunes en col·laboració amb MTN i BURNS124 que acaba de sortir.
  

MTN: Oferiu alguna cosa més a part de material artístic?  

P: Cans&Co també té, per descomptat, una gran gamma de retoladors i material artístic (urbà) en la nostra "secció de no pintura". Oferim, per exemple, samarretes MTN, mitjons Stance, samarretes i dessuadores d'artistes locals, als quals volem animar i secundar; ulleres de sol, gorres, capells i ronyoneres.
  

L'aparador de la nostra botiga s'utilitza també com un petit espai de galeria, on oferim als artistes la possibilitat d'exposar les seves obres durant un període de tres setmanes.
 
També estem connectats amb tallers per a joves i majors, dirigits per escriptors experimentats.  

Els nostres supervendes de MTN són sens dubte les llaunes 94 i Hardcore. Especialment el negre nitre de 400 i 500 ml. 
 
Les llaunes d'edició especial estan sempre en estoc en la data de llançament, mentre durin les existències.

MTN: Tens alguna història o anècdota inusual/graciosa de les teves experiències al capdavant de la botiga?  

P: Sens dubte hi ha moltes històries divertides i estranyes que comptar dels últims 20 anys com a propietari d'una botiga. 
 
Una de les meves favorites és segurament la d'un client que només assenyalava els productes que necessitava amb un petit capdavanter làser i es negava a parlar amb mi. El més graciós és que sempre em va fer pena, ja que pensava que havia perdut la veu per una lesió o malaltia. Més tard va resultar que no havia perdut la veu, sinó que havia decidit fer un vot de silenci. 
  

Permetem als nostres clients fer comandes i recollir-los per telèfon durant el tancament en 2020, i així em vaig assabentar que l'home podia parlar (i a més molt bé). Em vaig quedar desconcertat en adonar-me d'això. 
 
 
Després d'aquesta trobada, no va tornar a parlar amb mi ni amb els meus empleats i va romandre en silenci fins al dia d'avui. Potser em diu alguna cosa si llegeix això.  

Cans & Co. és una visita obligada per als artistes i els aficionats al streetwear. Fes-los una visita si estàs a Munic: Theresienstraße 55, 80333 München, Alemanya.  

Descobreix la nova edició limitada de Cans and Co. x BURNS124 aquí.